S’acompleixen 22 anys de la mort de Pedro Álvarez a mans d’un policia

La familia y amigos del joven siguen pidiendo justicia para un caso que todavía no está cerrado La Plataforma Pedro Álvarez es el movimiento contra el abuso de poder más antiguo de Segueix llegint »

Voizes archive: trencant el silenci dels murs de les presons

VOIZES és un web-arxiu col·laboratiu d’entrevistes amb persones que han estat privades de llibertat en diferents llocs del món. La finalitat del fitxer és triple. En primer lloc, el fitxer pretén aportar Segueix llegint »

Contra l’aprovació de la Llei Mordassa, ENS PLANTEM!

Ens veiem demà a la concentració contra la llei mordassa a les 19h, Comunicat de desob14 Contra l’aprovació de la Llei Mordassa, ENS PLANTEM! Mesos després d’aconseguir, gràcies a la mobilització de les Segueix llegint »

Del 3 al 5 d’octubre: Barcelona no es ven, ni oblida un any sense #JustíciaJuanAndrés

Del 3 al 5 d’octubre, celebrem el primer aniversari per la mort de Juan Andrés Benítez. Perquè Barcelona no es ven, veïnes i veïns del Raval prenem la iniciativa d’ocupar el solar situat al Segueix llegint »

Acte en solidaritat: Alfon Llibertat (Dimecres 17 de setembre 19h, Espai Obert, bcn)

Més info: http://alfonlibertad.wordpress.com/ Dimecres 17 de setembre 19h, a l’Espai Obert (c/ Segueix llegint »

Manifest “No més complicitat amb Israel”

La coalició “No més Complicitat amb Israel” que engloba moviments, col·lectius, activistes i entitats catalanes per la solidaritat amb Palestina, veu amb gran preocupació l’espiral de violència que es viu actualment als territoris Segueix llegint »

Manifest de suport a les encausades pel cas del 15J de 2011 #AturemElParlament: manifestació solidària 29 de març 18:30h pl. Catalunya

JO TAMBÉ ESTAVA AL PARLAMENT… I HO TORNARIA A FER El dia 31 de març comença el judici contra les 20 persones imputades per l’intent de bloqueig del Parlament del 15 de Segueix llegint »

Comunicat del Grup de Suport #JustíciaYassir: Sis mesos després de la mort d’en Yassir

[CAT] COMUNICAT: SIS MESOS DESPRÉS DE LA MORT D’EN YASSIR Ja han passat 6 mesos des que el nostre veí Yassir va morir a la comissaria dels Mossos de Vendrell, en circumstàncies Segueix llegint »

Diversos interns denuncien agressions d’unitats d’antiavalots de la Policia Nacional al CIE de la Zona Franca

Nota de premsa de Tanquem els CIEs [cat] Els darrers esdeveniments al CIE de la Zona Franca confirmen, una vegada més, les reiterades denúncies de les organitzacions de drets humans. Només un mes Segueix llegint »

 

Llei Mordassa: l’arbitrarietat, el control i la censura feta llei

El 20 de desembre milers de persones sortiran al carrer per dir ben alt i ben clar que NO acceptarem l’aprovació de la Llei Mordassa. Persones de tota mena i condició, col·lectius socials, sindicals, veïnals, de defensa de drets humans, antirepressius, feministes, migrants, treballadores sexuals i un llarg etcètera sortirem a dir que NO permetrem tal atac als nostres drets i llibertats.

El passat 3 de desembre es va aprovar al Congrés el text de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com la Llei Mordassa, amb els únics vots del Partit Popular. Partit que segueix sord a tot el que li arriba des del carrer i fins i tot des de les butaques del propi Congrés. Els crits de protesta molesten, desordenen, alteren les seves senyories, que caminen massa ocupats amb els seus Gürtel, Bárcenas, Fabra i Matas com per escoltar alguna cosa del que passa fora dels seus despatxos i oficines. El que passa al carrer i en les cases buidades per la força, en els hospitals sense llits o les escoles sense calefacció. Però sembla que els crits són ja tan forts que comencen a pertorbar-les, així que s’han decidit a imposar el silenci. Hi haurà majoria silenciosa es vulgui o no. I punt

L’aprovació al Senat es presenta com un mer tràmit, llevat que les mobilitzacions ciutadanes ho impedeixin. D’aquí la importància de sortir al carrer i pressionar per impedir el retrocés en els drets civils i polítics en anys. Va ser la mobilització i acció dels moviments feministes i de drets humans que va aturar la Llei contra l’Avortament i serà la mobilització la que aturarà aquesta.

No hi ha alternativa: la Llei Mordassa és l’arbitrarietat, el control i la censura feta llei. Escorcolls corporals al mig del carrer, podent implicar fins i tot el nu (article 20); retencions per part dels agents i llistes negres d’infractors (art. 16); controls a les vies públiques (art. 17); constància de la identitat de les persones que entrin en un locutori i facin ús dels seus serveis (art. 25); files zero en espectacles públics reservats a l’”autoritat governativa” que podrà suspendre l’activitat si ho considera oportú (art. 27), són algunes de les qüestions que preveu la Llei, i de les que potser es parla menys per no ser ta no ser tan mediàtiques.

La llista de potestats dels agents i de les infraccions relacionades amb el dret de reunió i manifestació i la llibertat d’informació és llarga, com s’ha vingut difonent per entitats i plataformes com No somos delito i Desobediència 2014. Des aturar un desnonament a manifestar-per la sanitat pública en un hospital, l’ocupació pacífica d’una seu bancària o una concentració no comunicada a prop del congrés o parlaments són conductes que pretenen prohibir i sancionar amb multes de fins a 30.000 o fins i tot 600.000 euros en alguns casos.

censuraaa

Si ja era de per si greu el contingut de la Llei, el Govern pretén aprofitar aquesta per modificar l’actual Llei d’Estrangeria i permetre les “devolucions en calent”, és a dir, l’expulsió de persones migrants a la frontera vulnerant de manera flagrant el dret d’asil i totes les normes internacionals sobre la matèria.

Pretenen emmordassar els nostres anhels de canvi i transformació mitjançant lleis com aquesta i la reforma del codi penal. Pretenen criminalitzar la dissidència mitjançant operacions policials espectaculars i imposant presó preventiva, com a les set persones privades de llibertat en el marc de l’Operació Pandora. Davant aquest atac tan greu als drets humans i la democràcia, la resposta no pot ser altra que la mobilització massiva i la desobediència civil.

Ens veiem al carrer!

——

Article publicat a periodismohumano.com, en aquest enllaç podeu llegir la versió en castellà.

Caça de bruixes, comunicat davant les detencions de l’#OperaciónPandora orquestrada entre Mossos d’Esquadra i l’Audiencia Nacional

Avui a les 5h de la matinada es destapava la caixa de pandora a Barcelona, Manresa, Sabadell i Madrid. A la ciutat de Barcelona amb un gran dispositiu policial, en el marc de “l’Operació Pandora”, ordenada pel jutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez. La Kasa de la Muntanya, l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, l’Ateneu Anarquista del Poblesec i diversos domicilis particulars han estat blanc d’aquesta operació. En l’operació s’han requisat llibretes, telèfons mòbils, ordinadors portàtils i altre material informàtic.

Podria ser una pel·lícula, però no ho és. Dels possibles atemptats terroristes d’aquestes suposades cèl·lules res en sabem, ni nosaltres ni la premsa que ja ha difós la informació policial com a verídica. El desplegament policial dels Mossos d’Esquadra, així com la seva nota de premsa que fa referència a “diversos atemptats amb artefactes explosius”, i el subratllat del concepte “terrorisme anarquista”, insisteix en l’estratègia repetitiva de generar alarma social i assenyalar un enemic intern a eliminar, en aquest cas, el moviment llibertari.

Un nou muntatge policial. Però la paciència s’esgota. Potser la seva caixa de Pandora esdevé l’obertura de la caixa dels trons. Cada vegada hi ha més gent que es pregunta per què la policia no munta dispositius com l’efectuat avui al matí a Kasa de la Muntanya, per exemple, a la seu del Partit Popular, a Gènova, organització política sobre la qual sí consten proves i resolucions judicials que vindrien a confirmar que ells sí són una “organització criminal”.

Des de Rereguarda ens preguntem a què es deu aquest intent tan absurd de muntatge policial? Podria ser una cortina de fum per distreure l’atenció respecte la greu situació econòmica i política que vivim? Podria ser l’avantsala perfecta per poder aprovar la Llei Mordassa?

D’aquest intent només sabem que han anat a registrar llocs on – a més de simpatitzar amb idees llibertàries – es fa un treball polític molt perillós, crear consciència dels veritables culpables d’aquesta crisi: els polítics i els seus benefactors, els poders econòmics. És aquest treball el que realment els preocupa: llocs on la gent ha après a autoorganitzar-se i crear formes noves de fer política!

Les vides trencades de les persones detingudes avui, són les vides de les que ens hauríem d’estar preocupant totes. Davant l’absurd intent de reprimir, tota la nostra solidaritat amb aquests espais, els seus amics i les seves famílies. Han de saber que no estan soles!

Avui a les 19h ens veiem a Plaça Diamant, Nosaltres també som anarquistes!

Avui a les 19h a la plaça St. Domènec de Manresa!

mani_16d_respostaOperacionPandora

S’acompleixen 22 anys de la mort de Pedro Álvarez a mans d’un policia

La familia y amigos del joven siguen pidiendo justicia para un caso que todavía no está cerrado

La Plataforma Pedro Álvarez es el movimiento contra el abuso de poder más antiguo de toda Europa

La noche del 15 de diciembre de 1992, el joven de 20 años Pedro Álvarez acompañaba a su pareja Yolanda a casa cuando, justo después de despedirse, un coche que circulaba a gran velocidad estuvo a punto de atropellarla. Esto desencadenó una discusión que fue resuelta de forma cruel por el conductor, quien le disparó tres tiros al joven, que ingresó muerto en el Hospital de Bellvitge. Días después fue detenido un policía nacional, José Manuel S.F, como presunto autor de los hechos, pero fue exculpado por “falta de pruebas concluyentes”, a pesar de que todas apuntaban hacia él.

El caso Pedro Álvarez estuvo desde el inicio respaldado por un amplio movimiento social contra el abuso de poder que se ha convertido en el más antiguo de Europa. Miles de personas salieron a la calle para pedir justicia por el caso, se encerraron en iglesias y se entrevistaron con altas personalidades, que prometieron una ayuda que nunca llegó. En diciembre de 1996, Juan José Álvarez, el padre del joven, inició una huelga de hambre y recogió 5000 firmas para que se reabriera el caso. Dos meses después de iniciarla consiguió el sobreseimiento con nuevas líneas de investigación, pero lo cierto es que nadie ha comunicado nuevas noticias a los abogados de la familia. El año 2000 la Audiencia Provincial volvió a archivar el caso y ahora, se encuentra a punto de prescribir.

La Plataforma siempre ha sostenido que el caso Pedro Álvarez no es un caso aislado. Recientemente, el vecino del Raval Juan Andrés Benítez falleció a causa de una brutal paliza propiciada por parte de los Mossos d’Esquadra. En septiembre del 2009, diversos testigos aseguraron que el joven Jonathan Carrillo fue agredido por varios policías municipales de Terrassa, siendo imputados 4 de los agentes. Tres años antes, Patricia Heras fue acusada de agredir a un guardia urbano, motivo por el que fue encarcelada, a pesar de que siempre aseguró que no se encontraba en el lugar de los hechos. Finalmente acabó suicidándose por la presión recibida.

Un año más, familia y amigos de Pedro Álvarez convocan a una nueva manifestación en el 22 aniversario del asesinato del joven y una semana de acciones en Barcelona y Hospitalet, incluyendo dos conferencias de Amnistía Internacional y la Coordinadora por la Prevención y Denuncia de la Tortura.

La manifestación será el próximo día 15 de diciembre a las 20h en Pl. Universitat de Barcelona.

Adjuntamos cartel de la convocatoria.

Documental sobre el caso (29’):

La Justicia del Poder from Plataforma Pedro Álvarez on Vimeo.

Contacto: plataformapedroalvarez@gmail.com / www.plataformapedroalvarez.com

cartel-22-años-jornadas-pedro-alvarez-2

Voizes archive: trencant el silenci dels murs de les presons

prisonmapVOIZES és un web-arxiu col·laboratiu d’entrevistes amb persones que han estat privades de llibertat en diferents llocs del món. La finalitat del fitxer és triple. En primer lloc, el fitxer pretén aportar a la memòria col·lectiva les experiències de persones que han estat privades de llibertat durant uns dels moments històrics amb major nombre de població reclusa. En segon lloc VOIZES es configura com un mecanisme de participació col·lectiva per a la lluita per l’abolició de les presons. Finalment creiem en el valor d’estudi que l’arxiu pugui assolir.

 

El web inclou un manual per a creadors audiovisuals a realitzar entrevistes amb un manual http://voizes.org/do-it-yourself/i un qüestionari amb preguntes sobre aspectes molt diversos http://voizes.org/cuestionario/

 

Algunes dades de la primera tanda d’entrevistes: 
Perquè si trenquem el silenci que envolten les presons, estarem un poc més aprop de fer caure els seus murs!
 
Fes-ne difusió i si has estat a la presó o coneixes alguna persona que hi hagi estat i que pugui estar interessada en participar en #VoizesArchive? Escriu a voizes@riseup.net o també fes entrevistes tu mateixa. 
 
Us deixem amb una de les entrevistes que ja són a l’arxiu, d’una persona que ha estat a la presó de Quatre Camins:

 

interview-06 from Antigonia, nexo informativo on Vimeo

Per dignitat! #JusticiaYassir JA!, comunicat pel sobreseïment del cas de Yassir, mort a la comissaria de mossos de El Vendrell

VendrellDe  vegades la mort no necessita explicació, simplement suceeix. En altres  ocasions arriba abans de temps i de forma inesperada. Però, quan a més a  més es veu acompanyada de relats incoherents, circunstàncies fosques, falsejament flagrant i eliminació de proves; racisme institucional i xenfobia (recordem que PxC té tres regidors al Vendrell), ens plantejem: Tenen totes les vides el mateix  valor?

 

El Jutjat d’Instrucció Número 2 de El Vendrell acaba d’arxivar el cas d’en Yassir El Younoussi, amb la vida del qual van acabar el dia 31 de juliol del 2013 al calabós de la comisaria dels Mossos d’Esquadra de El Vendrell. La jutgessa  no veu indicis d’infracció penal a l’actuació dels vuit mossos  d’esquadra i dels dos membres del SEM que estaven imputats.
Recordem que Yassir tenia 29 anys i, segons familia i amics, presentava un estat de salut perfecte abans d’ésser detingut el matí d’aquell fatídic dia. Mentre era a la cel·la, sis mossos el van reduïr lligant-lo de peus i mans, alhora que alguns d’ells excercien una forta pressió sobre tot el seu cos. Aquesta pressió, juntament a l’estat de nerviosisme creat per l’escena, pogueren provocar-li l’aturada cardiorespiratòria.  Segons declaracions de dos dels agents, la contenció d’en Yassir va  excedir el temps establert pel propi protocol dels Mossos d’Esquadra.  L’informe fotogràfic de l’aixecament del cadàver monstren el cos del jove ajagut inmòbil a terra. Porta només un banyador de platja. El casc i les cintes que es van fer servir a la contenció són a sobre el matalàs i per terra. Al seu costat, una bossa de cocaïna.  Algunes de les declaracions dels agents implicats es contradiuen amb  l’informe fotogràfic. Les imatges de la cinta de seguretat de la cel·la  no s’han lliurat completes, ja que els propis Mossos d’Esquadra van  considerar oportú facilitar una versió retallada. Una VERSIÓ RETALLADA  de la prova PRINCIPAL del cas, ometent els moments claus de la reducció,  fet que NO va provocar cap tipus de reacció a la nostra jutgessa  d’instrucció 2, ni tan sols una imputació per obstrucció a la justícia  als mossos que van esborrar les proves. Com s’explica que la bossa de  cocaïna no fos descoberta durant l’escorcoll previ a l’entrada a la  cel·la? Com és possible atribuir una mort al consum de droga, quan la quantitat detectada en sang no és suficient per produir un desenllaç semblant? Per què falten 3 hores de la cinta de seguretat de la cel·la?  Per què arxivar un cas quan aquestes i moltes més preguntes encara no  tenen resposta?

Aquest cas ja supera els interrogants que plantejàvem fa un any amb aquest vídeo.  Ara, els dubtes que se’ns plantegen afecten a la totalitat del sistema  judicial del Vendrell: Està tot l’arbre podrit? Quants d’aquests jutges i  policies són votants de PxC? Per què el cas del Yassir no ha cridat  l’atenció dels mitjans de comunicació com si ho va fer en el cas de Juan  Andrés Benitez? Té alguna cosa a veure el seu origen humil i marroquí?

 

 

Què  esperem davant la mort? Sens dubte, no hi ha marxa enrere. Però sabem que és necessària una explicació. És imprescindible reparar el dolor, encara que no es pugui oblidar.

La família de Yassir mereix rebre una explicació. Els seus amics, tota la  societat i especialment la comunitat marroquina s’ho mereixen: per què  s’ha decidit deixar d’investigar aquesta mort? En quin lloc queda la justícia davant les ja flagrants sospites de racisme i odi contra les  persones marroquines?

Ben aviat es presentaran recursos per a reobrir el cas a l’Audiència  Provincial. Des de Rereguarda no ens resignarem i continuarem  lluitant des de les nostres possibilitats per #JusticiaYassir, recolzant en tot el que sigui possible al grup de suport #JusticiaYassir del Vendrell.

 

Per dignitat! #JusticiaYassir JA!