Monthly Archives: agost 2012

Manifest en suport a la vaga docent i la lluita per l’educació pública (Universitat Indignada 15M)

Des de fa un temps l’educació i el coneixement són sectors que han estat definits pels poders financers i econòmics com “estratègics”. La seva finalitat fins fa poc estava determina per la necessitat de desenvolupar un ampli coneixement entre la societat, però actualment es vol convertir el coneixement en un negoci rendible, fet que xoca frontalment en un context on es desenvolupi un Estat social que vetlli per a que el conjunt de la població pugui accedir a una educació pública i de qualitat. Qui es plantejaria pagar per una educació que l’Estat finança mitjançant un sistema fiscalment just i redistributiu dels recursos i al qual es pot accedir gratuïtament? Segurament ningú, sempre i quan la qualitat dels docents i l’ensenyament fos la mateixa tant en el sistema públic en mans de l’Estat com en el sistema educatiu en mans privades. Per tant l’existència i pervivència d’un sistema educatiu en mans privades només és viable en detriment del sistema d’ensenyament públic estatal.

Veiem com des de ja fa uns quants anys tant des del govern de la Generalitat com des del govern de l’Estat espanyol s’han anant prenent un seguit de mesures polítiques i econòmiques que només tenien i tenen com a finalitat aprofundir un canvi de paradigma social i econòmic. Així l’actual situació de crisi està essent aprofitada per part dels poders politics per destinar bona part de la capacitat de finançament de les administracions públiques a transvasar ingents quantitats de diners a les entitats financeres i els poders privats. Això no és més que un capítol més d’aquest canvi de paradigma i configuració d’un nou ordre social, econòmic i polític. El pretext que han utilitzat ja ho sabem, una crisi financera provocada per aquells que precisament se’n beneficiaran. Aquesta crisi ha estat conceptualitzada i planificada a partir d’unes accions que venen determinades per uns postulats ideològics neoliberals i té com a finalitat fer encara més negoci amb els recursos naturals del planeta i amb les vides dels éssers que l’habitem.

El pretext per reduir dràsticament les partides pressupostàries de sectors com l’educació o la sanitat és la precària situació econòmica de les administracions públiques. Però tal cosa no és certa, ja que per part dels governs si que hi ha hagut i hi ha diners per rescatar bancs i especuladors. En veritat allò que ha estat presentat al conjunt de la ciutadania com a “retallades” no són més que un conjunt de polítiques ben planificades que només busquen implementar la liquidació del mal anomenat “Estat del benestar”. La intenció és fer que el sistema educatiu i sanitari en mans de l’Estat es degradi fins al punt que aquelles persones  que s’ho puguin permetre acabin pagant en el futur per uns serveis que fins el moment han estat d’accés universal, convertint la vida en un gran negoci.

En el camp de l’educació les mesures que s’estan prenent d’acomiadaments, no renovació del professorat, reducció de plantilles, així com l’augment dels preus dels estudis universitaris, a la curta tindran un impacte negatiu en la qualitat docent, i en el fet que moltes persones passaran a quedar-se sense feina, mentre d’altres no continuaran estudiant ja que no podran pagar els seus estudis. Però a la llarga aquestes mesures acabaran configurant un sistema educatiu en mans de l’Estat que només tindrà funcions assistencials, molt lluny de la funció que hauria de tenir l’educació com una eina per generar una població conscienciada i crítica que estigui en condicions de transformar la societat. Pel capitalisme que s’està implementant són prescindibles tots aquells coneixements i ensenyaments que no aportin un “valor afegit”, per això tot allò que fomenti un esperit crític és quelcom del qual es pot prescindir.

Actualment estem veient com una part important de professores i professors estan reaccionant enfront les retallades dels seus drets laborals, però sobretot les reaccions entre el col·lectiu docent s’estan articulant en defensa de l’educació pública, perquè són conscients que el que hi ha en joc ara per ara és el model educatiu i social. L’educació és un dels elements més importants per transmetre valors i principis, és una eina transformadora de la societat.

Les persones que participem en el projecte de la Universitat Indignada 15M, d’una banda veiem necessari donar un clar i ferm suport a les mobilitzacions que des de diversos sectors de l’educació catalana s’han plantejat per finals d’agost, així com a la convocatòria de vaga del proper mes de setembre en defensa dels drets laborals de les i els professors catalans, en contra de l’acomiadament massiu d’interins, i a favor d’una educació pública, de qualitat i transformadora de la societat.

Però d’altra banda veiem del tot necessari obrir tot un seguit de reflexions al respecte de la funció de l’educació, en mans de qui es troba aquesta i com ha estat utilitzada pels poders polítics amb clara voluntat de control i de construir una tipologia d’individus que validin i legitimin l’estat de les coses i l’ordre establert. Per aquest motiu, per discutir sobre aquests temes, així com per afavorir espais on poder debatre com es necessari articular la lluita en defensa de l’educació pública, convoquem una jornada oberta als docents, alumnes, pares i mares, així com per tot el conjunt de la societat pel proper dia 16 de setembre.

Per acabar fem una crida al conjunt de la societat perquè es solidaritzi amb la vaga i la lluita de les i els professors de l’educació pública. També emplacem a totes i tots els sectors educatius mobilitzats (des de les escoles bressol fins a les universitats, passant per la formació no reglada, d’adults i els cicles formatius) a que donin els passos necessaris per generar una confluència de les seves lluites i forjar els marcs unitaris que permetin definir un calendari únic i un conjunt de mobilitzacions contundent contra les mesures polítiques que estan prenent els governs espanyol i català.

 

http://universitatindignada15m.wordpress.com

#FreePussyRiot a Barcelona, entrevista a dissidents russos

“El cas de les Pussy Riot mostra a tot el món el que Rússia és en veritat i és l’inici de la caiguda del règim de Putin.”

El 17 d’agost van ser condemnades 3 components de les Pussy Riot a 2 anys de presó per “vandalisme motivat per odi religiós”. El cas d’aquesta banda de punk femení ha traspassat fronteres perquè una performance política a la major catedral de Moscú en la qual es realitzava una transgressora “oració punk” ha portat 3 dels seus membres a la presó i ha deixat ben palesa la situació dels drets civils i les llibertats a Rússia. El fet que el Govern de Putin hagi actuat tan totalitàriament, atacant la llibertat d’expressió, la llibertat creativa i la llibertat del dissens polític, ha impulsat un moviment de solidaritat internacional, al qual també s’han sumat persones tan dispars com Madonna o Paul Mccartney. Les últimes novetats del cas són el recurs presentat per la defensa i la fugida del país de 2 membres de la banda.

Barcelona el 17 d’agost va ser un dels focus de la solidaritat internacional de la crida #FreePussyRiot. Gent de Rereguarda en Moviment, El Lokal i altres activistes compromesos de Barcelona van col·laborar amb activistes russos per tal de portar a terme una acció de suport en la Sagrada Família mentre s’esperava que es dictés la sentència. Un d’ells era l’Andrey Sidelnikov, activista polític rus exiliat en Londres i membre fundador de Speak Up, moviment que denuncia la repressió i la manca de drets civils en Rússia (més info: http://russiaspeakup.wordpress.com/about/). De fet, la internacionalització i la comunicació que ens permeten les xarxes socials 2.0, va portar la presència d’activistes russos a la Plaça del Raspall, en plena Festa Major de Gràcia, on van poder-se fer noves complicitats internacionals. També es va aprofitar l’ocasió per proposar l’acció que tindria lloc dies després…

La solidaritat que ha generat el #FreePussyRiot també pot comprendre’s com un moviment de denúncia multitudinari i internacional de la repressió de diferents Governs, els quals, en plena crisi sistèmica i esgotament del règim de les democràcies liberals,  no dubten en retallar drets i llibertats per salvaguardar l’ordre preestablert. La recent detenció del raper mallorquí Valtonyc per la seva cançó, Circo Balear, o la visita forçosa fa uns mesos de Pablo Hasél a l’Audiencia Nacional acusat d’apologia al terrorisme per les seves cançons, o  la detenció de Pau Llonch, MC d’At Versaris, detingut el 18 de juliol en Sabadell, junt a altres 3 persones, en una nova ràtzia de la macrooperació policial-demencial que Felip Puig va ordenar després de la vaga general del 29 de març (i encara ahir, 29 d’agost, 5 mesos després, s’ha produït una detenció més, la de la Carolina), posen en evidència que no només a Rússia hi ha repressió de la llibertat d’expressió i del dissens polític.

Per tant, encara que els Governs dels EUA i de la UE critiquin la sentència a les Pussy Riot, som perfectament conscients arreu del món que la repressió, la violació de drets civils i llibertats polítiques, l’escassesa democràtica i la instrumentalització de la justícia i de les institucions pels governants són punts en comú des de Moscou a Barcelona. Així que posem en pràctica la solidaritat internacional. De fet, nosaltres estem per tot arreu, i estem decidides a avançar en drets, llibertats i empoderament democràtic.

—–

Transcripció traduïda al castellà de l’entrevista per Okokitsme:

“Soy el líder del movimiento internacional Speak Up!. Organizamos acciones en Londres, pero también en Europa. Hemos organizado acciones en París, Berlín, y ahora en Barcelona. Me alegro de que la gente española nos apoye, y nos han ayudado mucho a organizar la acción.

Sí, y en cuanto a mí, yo no pertenezco a ningún partido ni movimiento, he venido solo, he decidido venir a apoyarlas porque creo que la libertad de expresión artística no ha de ser castigada.

El grupo de punk-rock Pussy Riot cantó una canción en una catedral rusa, contra Putin. Unos días más tarde, fueron detenidas y llevadas a prisión, ahora llevan ya 6 meses en la cárcel. Hoy la gente está haciendo acciones para apoyar a estas chicas, porque hoy un juez en Moscú decidirá su sentencia. En más de 50 ciudades de todo el mundo la gente está saliendo a la calle a apoyar a estas chicas y a apoyar la democracia en Rusia.

En Rusia, la gente fue a apoyar pacíficamente a Pussy Riot durante el juicio y la sentencia, concentrada cerca del juzgado, y la policía les arrestó a todos. ¿Por qué? ¿Sólo por estar allí, de pie, demostrando su apoyo?  Así que el gobierno nos está diciendo que es ilegal apoyar a la gente, apoyar a tus amigos, apoyar a la libertad de expresión…

Hay dos vídeos: uno que es el más famoso, que tiene la canción, pero de hecho hay otro vídeo en YouTube, que es el original, totalmente silencioso. La gente a veces los confunde. El segundo es el producto final, la acción en realidad fue silenciosa, en silencio absoluto.

Yo creo que, si la misma canción, en vez de decir “Madre de Dios, llévate a Putin de aquí”, dijera cualquier otro apellido, no creo que les hubiera pasado todo esto, así que creo que todo viene porque la canción fue contra Putin, y él las quiere castigar.

Todos sabemos en Rusia, y posiblemente se sepa fuera también, que en Rusia no tenemos jueces independientes, y si Putin dice que alguien es culpable… será culpable.  Sin motivos, sólo por su postura política o cualquier otra razón.

Todo está relacionado con la posibilidad de escoger del pueblo ruso. Porque si tuviéramos elecciones reales, la gente sería libre. No tenemos elecciones reales en Rusia, ésa es la base del problema. Si tuviéramos un periodo antes de las elecciones donde todos los candidatos presentaran sus ideas y sus puntos de vista, la gente podría escoger.

En general, tenemos todas las libertades y derechos según la ley y nuestra constitución, pero en la realidad nuestra constitución no funciona, así que no tenemos ningún tipo de derechos, derechos políticos, no tenemos una justicia independiente, no tenemos medios de comunicación independientes…

Tras las elecciones presidenciales y parlamentarias en Rusia, la gente vio los resultados y que ellos no habían votado a este partido, ni esa persona, así que están empezando a despertar y organizar acciones diversas, manifestaciones enormes, muchísima gente está apoyando ahora los Derechos Humanos, y quieren ver Rusia como un país democrático, que es lo que queremos nosotros también. Yo soy ciudadano ruso, pero necesito vivir en Londres porque Londres me ha dado asilo político.

En Moscú también tuvimos el movimiento Occupy, la gente ocupó una de las plazas. En cierto modo fue análogo a lo que pasó aquí, con una mani masiva en las calles, totalmente pacífica, pero el gobierno estaba totalmente en contra y lo paró usando la fuerza policial.

Ahora, lo hemos visto hoy mismo, han detenido a gente sólo por juntarse en grupos. Hay muchos casos… Este verano, la gente que salió a la calle a celebrar el cumpleaños de un compositor famoso [es refereix a Michael Jackson] y tocar su música en el parque y fueron arrestados.

Tenemos muchos casos donde la policía tortura a activistas o a simples ciudadanos. Sin motivos. Algunos mueren en comisarías. En Kazan hubo un caso donde una persona, no era un activista político.
Básicamente le violaron con una botella de champán, hasta matarle, en la comisaría. Le arrestaron, le golpearon intentando que confesara algo, que se inculpara, pero era totalmente inocente. La persona murió y causó un revuelo enorme en Rusia.

Creo que este caso de Pussy Riot muestra a todo el mundo lo que es Rusia de verdad y es el inicio de la caída del régimen de Putin.
Tenemos que ayudar al pueblo ruso. Yo soy ruso, tengo que ayudar, sé que tengo que ayudar. Pido a mis amigos que ayuden. Y todo el mundo que quiera ver Rusia convertida en un país democrático ha de hacer algo, no mucho. Si la gente hace todo unida, creo que haremos un gran progreso en la vida en Rusia.”

Wandi Ferreira, otra muerte bajo custodia estatal

Wandi Ferreira, un chico de 21 años de nacionalidad dominicana es, desgraciadamente, el último caso documentado de una persona inmigrante muerta bajo custodia estatal. Hace sólo un mes y medio de la muerte en Girona, bajo custodia policial y en circunstancias aún no esclarecidas, del ciudadano argentino Juan Pablo Torroija. A la muerte de Torroija, la número 12 bajo custodia policial en todo el Estado Español en lo que va de año (según datos proporcionados por la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura), hay que sumarle la de Wandi Ferreira y otras muertes bajo custodia estatal, como las producidas en Centros de Internamiento para Extranjeros y en operaciones policiales. La falta de transparencia y la lentitud de la Generalitat en aportar datos dificulta mucho la tarea informativa.

Según la versión de los funcionarios, Wandi murió por estrangulamiento con los cordones de sus zapatos en la celda de la cárcel de jóvenes de Quatre Camins a las 5 de la madrugada del 16 de agosto, apenas unas horas después de su ingreso en el centro, y justo después de haber sido golpeado por los agentes de paisano durante su detención. Estos golpes dejaron marcas en su cuerpo y en el del otro detenido, un amigo de la víctima.

La familia del chico no se cree la versión oficial, entre otras cosas por las propias palabras de Wandi, grabadas en un mensaje al contestador de voz de su hermana Wendi, en una llamada realizada des de Quatre Camins, donde aseguraba que estaba bien, que no se preocupasen y que le llevaran ropa. Por ello sus familiares exigen que se abra una investigación que aclare los hechos, y, al mismo tiempo, denuncian múltiples irregularidades que les hacen sospechar que la muerte de Wandi no fue voluntaria, como el hecho de haberles ocultado su muerte cuando se hermana llamó al centro penitenciario hacia las 7 de la mañana –no fueron informados hasta unas horas después. Asimismo, lamentan la falta de humanidad al darles la noticia y en el trato recibido por parte de los policías y el personal del centro penitenciario.

Si la versión oficial, que afirma que el chico se suicidó en la celda con los cordones de sus zapatos, es cierta, nos hallamos, como mínimo, frente a una negligencia, pues cómo explicar sino que Wandi tuviera los cordones de los zapatos en el interior de su celda?

Esta nueva muerte ha despertado las sospechas de la comunidad dominicana de Santa Coloma de Gramenet, que denuncia el racismo y la discriminación a que se ven cometidas las personas inmigrantes por parte de la policía y del personal penitenciario. Una denuncia que se puede contrastar fácilmente con los datos proporcionados por la Coordinadora contra la Tortura (CCT), que recoge 280 casos de maltratos o torturas documentados durante 2011, de los que 110 fueron infringidos a personas inmigrantes bajo custodia policial, tal y como se puede leer en este artículo del periódico Diagonal (http://www.diagonalperiodico.net/Nueva-muerte-bajo-custodia.html)

Hasta el mes de marzo de este año ya se han producido 3 muertes por suicidio de personas presas, según los datos de defunciones por suicidio de la población penitenciaria que recoge el Departament de Justícia (http://www.gencat.cat/justicia/estadistiques_serveis_penitenciaris/12_pob.html), si bien no podemos saber si se produce en la cárcel o durante permisos penitenciarios u otras circunstancias. Si sumamos a Wandi Ferreiras, ya son 4 las personas en régimen penitenciario muertas en Catalunya a lo largo de este año 2012, una cifra que doblaría los suicidios producidos durante el año pasado.

Lamentablemente, estas muertes no son poco frecuentes, si observamos los datos proporcionados por Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, con competencias en las cárceles catalanas, que reconoce que en la década de 2001 a 2010, murieron 619 personas bajo su custodia, según denunció en 2011 el Centre de Documentació contra la Tortura (CDDT) en su informe anual (http://www.nodo50.org/tortura/spip/article.php3?id_article=16147).

Desde Rereguarda en moviment queremos denunciar, una vez más, las muertes de personas ya sea bajo custodia de la policía, de la justicia o de las autoridades penitenciaris: Juan Pablo Torroija y Wandi Ferreira son los últimos ejemplos; denunciamos también la falta de transparencia y las negligencias producidas en ambos casos, así como la ausencia total de la ética más elemental a la hora de informar de las muertes a las familias respectivas. Son ya demasiadas muertes bajo custodia, con demasiados puntos oscuros y un evidente desinterés de la justicia para esclarecerlos. Exigimos justicia para Wandi y Juan Pablo, que sus casos, como todos los demás producidos a lo largo de este año, sean investigados a fondo, así como también los responsables de las graves negligencias producidas en estas muertes en dependencias oficiales.

Barcelona, 27 de agosto de 2012

Wandi Ferreira, una altra mort sota custòdia estatal

Wandi Ferreira, un noi de 21 anys de nacionalitat dominicana, és malauradament el darrer cas documentat d’una persona immigrant morta sota custòdia estatal. Només fa un mes i mig de la mort a Girona, sota custòdia policial i en circumstàncies encara no aclarides, del ciutadà argentí Juan Pablo Torroija. A la mort de Torroija, la número 12 sota custòdia policial en tot l’Estat Espanyol en el que va d’any (segons dades proporcionades per la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura), cal sumar-li la mort de Wandi Ferreira i altres morts sota custòdia estatal, com les produïdes en Centres d’Internament d’Estrangers i en operacions policials. La manca de transparència i la lentitud de la Generalitat en aportar dades dificulta molt la tasca informativa.

Segons la versió dels funcionaris, en Wandi va morir per estrangulament amb els cordons de les seves sabates a la cel·la de la presó de joves de Quatre Camins a les 5 de la matinada del 16 d’agost, tot just unes hores després del seu ingrés en el centre, i tot just després d’haver estat colpejat pels agents de paisà durant la seva detenció. Aquest cops van deixar marques en el seu cos i en el de l’altre detingut, un amic de la víctima.

La família del noi no es creu la versió oficial, entre d’altres coses per les pròpies paraules d’en Wandi enregistrades en un missatge al contestador de veu de la seva germana Wendi, en una trucada feta des de Quatre Camins, on assegurava que es trobava bé, que no es preocupessin i  que li portessin roba. Per això els seus familiars exigeixen que s’obri una investigació que aclareixi els fets, i alhora denuncien múltiples irregularitats que els fan sospitar que la mort d’en Wandi no hagi estat voluntària, com ara el fet d’haver-los ocultat la seva mort quan la seva germana va trucar al centre penitenciari cap a les 7 del matí –no van ser informats fins unes hores més tard. I, d’altra banda, lamenten la manca d’humanitat amb la qual se’ls va donar la notícia i en el tracte rebut per part dels policies i el personal del centre penitenciari.

Si és certa la versió oficial, que sosté que el noi es va suïcidar a la cel·la amb els cordons de les seves sabates, ens trobem com a mínim davant d’una negligència, doncs com s’explica que en Wandi tingués els cordons de les sabates a l’interior de la cel·la?

Aquesta nova mort ha aixecat les sospites de la comunitat dominicana de Santa Coloma de Gramenet, que denuncia el racisme i la discriminació a què es veuen sotmeses les persones immigrants per part de la policia i el personal penitenciari. Una denúncia fàcilment contrastable amb les dades proporcionades per la Coordinadora Contra la Tortura (CCT) que recull 280 casos de maltractaments o tortures documentats durant 2011, dels quals 110 han estat infringits a persones immigrants sota custòdia policial, tal i com es pot llegir en aquest article del periòdic Diagonal (http://www.diagonalperiodico.net/Nueva-muerte-bajo-custodia.html).

Fins al mes de març d’aquest any ja s’han produït 3 morts per suïcidi de persones preses, segons les dades de defuncions per suïcidi de la població penitenciària que recull el Departament de Justícia (http://www.gencat.cat/justicia/estadistiques_serveis_penitenciaris/12_pob.html), si bé no podem saber si es produeixen a la presó o durant permisos penitenciaris o d’altres. Si sumem en Wandi Ferreira, ja són 4 les persones en règim penitenciari mortes a Catalunya per suïcidi durant aquest any 2012, una xifra que doblaria els suïcidis que es van produir l’any passat.

Lamentablement aquestes morts no són poc freqüents, si ens atenem a les dades proporcionades pels Serveis Penitenciaris de la Generalitat, amb competències en les presons de Catalunya que reconeix que a la dècada de 2001 a 2010, van morir 619 persones sota la seva custòdia, segons va denunciar en 2011 el Centre de Documentació contra la Tortura (CDDT) en el seu informe anual (http://www.nodo50.org/tortura/spip/article.php3?id_article=16147).

Des de Rereguarda en moviment  volem denunciar un cop més les morts de persones en custòdia bé de la policia, bé de la justícia, bé de les autoritats penitenciàries: Juan Pablo Torroija i Wandi Ferreira en són els darrers exemples; denunciem també la manca de transparència i les negligències produïdes en ambdós casos, així com una manca absoluta de l’ètica més elemental a l’hora d’informar de les morts a les famílies respectives. Són ja massa morts sota custòdia, amb massa punts obscurs i un evident desinterès de la justícia per aclarir-los. Exigim justícia per en Wandi i en Juan Pablo, que els seus casos, com tots els altres que s’han produït al llarg d’aquest any, siguin investigats a fons, així com també els responsables de les greus negligències produïdes en aquestes morts en dependències oficials.

Barcelona, 27 d’agost de 2012

Breu guia legal per a fotògrafs vs. policia

—–

Més info:

Des de LegalSol, http://madrid.tomalaplaza.net/2012/05/10/aclaracion-sobre-la-posibilidad-de-tomar-fotos-a-policias/

15-M: Grabar imágenes de presunta brutalidad policial no es ilegal, sino una obligación cívica respaldada por la ley