Monthly Archives: novembre 2012

Fem-nos sentir! Dilluns, 9.30h, concentració al Parlament

FEM-NOS SENTIR!

Dilluns, 3 de desembre, Rereguarda en Moviment convoca una concentració a les 9.30h davant del Parlament, per exigir la dimissió de Felip Puig (que compareixerà a partir de les 10h), la prohibició de les bales de goma i projectils similars i la fi de la impunitat policial (on és el número de placa?). Ens han tocat a moltes, ens han mutil·lat, vexat, ferit, detingut, reprimit, torturat. Som les Ester, els Òscar, els Angelo, els Nicola, els Jordi, els Edgar, els Gerard, els Carles……. És hora de dir prou. Porteu l’ull tapat, porteu xiulets, cartells i estris sorollosos perquè els que compareguin a dins sapiguen que nosaltres som a fora, i que no callarem. Feu córrer la convocatòria!!!

Felip Puig, escolta: l’Ester té quelcom a dir-te!

#Esterparla

Relat d’una agressió policial viscuda durant la manifestació de la Vaga General del 14N

A continuació reproduïm el relat d’una agressió policial -una entre tantes- viscuda durant la Vaga General del 14 de novembre:

 

Havia col·laborat amb una performància pel matí sobre el “Castell del Capitalisme”. Al vespre marxava amb dues persones més portant una pancarta on es deia “Retallades mai més”. El teatre i la paraula com a armes. Érem els últims de la manifestació del 14N que va començar al monòlit de la Diagonal. Baixant pel c. Bruc dialogàvem de vegades amb els del cotxe de la CGT, i darrera nostre, un munt de furgonetes dels Mossos d’Esquadra. Tombant per Ausiàs March, les furgonetes ens van avançar amb les sirenes posades. Arribant a Urquinaona, en veure que no podríem avançar més, vam plegar la pancarta sobre les 20,25 h. Just després vam veure com corria la gent des de la plaça. Nosaltres també vam haver de córrer retrocedint fins la cantonada Ausiàs March – Bruc.

Quan vam aconseguir ajuntar-nos de nou i estàvem parlant de marxar cap a casa, amb sirenes i a tota pressa van arribar algunes furgonetes dels Mossos (almenys dues), van sortir d’elles i van començar a llençar pilotes de goma. Molta gent va sortir corrent cap amunt. Un amic meu, una altra persona i jo vam decidir ajupir-nos al costat de la barana del metro per protegir-nos contra les pilotes, que poden ser perilloses. Al cap d’uns instants vaig sentir un fort cop sense haver sentit cap advertiment previ, i un o dos segons després, un altre. Un em va fer una ferida a l’orella, l’altre va ser al braç provocant-me una fractura del cúbit. Vaig sortir corrent cap a dalt sense més temps a pensar cap altra cosa. Sembla que abans havíem pegat les altres dues persones, sense que jo ho sabés. Una dona es va interessar per nosaltres, ja que havia presenciat l’escena i sentit els cops.

Dos minuts després i ja pujant pel c. Bruc, van tornar els Mossos des d’una altra banda. Vam córrer cap a baix, llençant el meu amic la pancarta en una cantonada. Vam fer la volta a tota l’illa per tornar-la agafar (ja no hi havia cap mosso) i després trobar-nos amb la meva parella que havia pogut fugir corrent el primer cop. Vam anar caminant una hora fins urgències de l’Hospital de St. Pau, on bons professionals ens van atendre i van fer un informe. A l’endemà vam posar la denúncia a una comissaria dels Mossos, on també ens van atendre bé.

Prou impunitat policial: l’Audiència de Girona ordena reobrir la investigació per la mort de Juan Pablo Torroija

L’Audiència de Girona ha ordenat que es reobri la investigació per la mort de Juan Pablo Torroija en veure-hi indicis de responsabilitat penal dels policies que tenien la responsabilitat de la seva guàrdia i custòdia. El jutjat d’instrucció número 4 de Girona va arxivar la causa l’agost passat, donant per bona la versió policial i negant-se a investigar més a fons el cas, tot i que tal com denunciava l’advocat de la família de Torroija, Benet Salellas, hi havia indicis de possible negligència i motius suficients perquè s’hi realitzés una investigació més profunda del succeït.

Juan Pablo Torroija va ser detingut per la Policia Municipal de Girona el passat 11 de juliol. 3 dies més tard moria a l’hospital envoltat de fosques circumstàncies que ni la policia ni l’Alcalde, Carles Puigdemont, de CiU, volien esclarir, fet que va produir que aquesta mort encara tingués més ressò tant a Catalunya com a l’altre costat de l’Atlàntic, ja que Torroija era de nacionalitat argentina. Des d’un inici, les irregularitats i les preguntes per esclarir eren moltes. I si bé no es tenien proves de tortures ni se sabia què havia pogut passar aquell 11 de juliol en les dependències policials, estava clar que es tractava d’una nova mort sota custòdia policial i era un cas que, com a mínim, calia ser investigat.

Xerrada-debat a càrrec del Rereguarda en Moviment i Stop Bales de Goma