Monthly Archives: novembre 2013

Nota de premsa del col·leciu Som27M sobre l’absolució de Jordi Arasa pel desallotjament de plaça Catalunya

La justícia confirma el mur d’impunitat imposat després del desallotjament de Plaça Catalunya

El Jutjat d’Instrucció núm. 4 de Barcelona ha emès una sentència absolutòria en el Judici de Faltes que va tenir lloc el 18 de novembre en el que el diputat de la CUP, David Fernández, acusava Jordi Arasa, Sots-Inspector de les ARRO (Àrea de Recursos Operatius) d’haver-lo agredit repetidament mentre es trobava assegut a terra, fet que va causar-li diverses lesions a la cama. Això va succeïr a la Plaça Catalunya el 27 de maig de 2011.

Pel que fa aquesta sentència, el col·lectiu de querellants pels fets del 27M, que agrupa 57 persones, vol manifestar que:

–         Aquesta sentència confirma el mur d’impunitat amb què s’han trobat des del primer moment pel que fa els greus fets del 27M en el què el Departament d´Interior va decidir dissoldre per la força una reunió pacífica, afectant greument el dret de reunió i manifestació de les persones que es trobaven allà. Es tracta d’una intervenció policial ordenada per l’exconseller d’Interior, Felip Puig; per l’actual Director General de la Policia, Manel Prat, i executada pel Comissari Joan Carles Molinero des de la sala de comandaments. A Plaça Catalunya, la intervenció va ser executada pel Sr. Antoni Antolín i els comandaments de la BRIMO i de l’ARRO (José Miguel Hermida i Jordi Arasa, respectivament). Aquestes persones van ser responsables de les múltiples agressions físiques, vexacions i atacs contra la integritat moral que van produir-se el matí del 27 de maig de 2011. Aquesta situació va causar l’estupor d’amplis sectors de la societat i va escandalitzar la comunitat internacional.

–         Afirmem que és alarmant la impunitat que ha envoltat aquesta actuació tan greu perquè 1/ cap dels MMEE que va intervenir a l’actuació ha estat expedientat ni sancionat per la Conselleria d´Interior, 2/perquè el Ministeri Fiscal, enlloc de defensar el principi de legalitat, ha actuat com un advocat defensor dels càrrecs i agents imputats, 3/perquè el Jutjat d’Instrucció no ha dut a terme una investigació profunda i eficient sobre els fets, i 4/perquè després de molts anys d’obstacles, només un dels casos d’agressió va arribar a judici el 18 de novembre passat i l’agent que va agredir de manera brutal a 7 querellants com a mínim i va causar pànic entre les persones congregades, ha estat absolt de l’únic judici de faltes que s’ha incoat de moment, malgrat haver quedat acreditada la seva autoria i l’ús abusiu de la força que va emprar davant una situació de desobediència pacífica.

–         Entenem que la situació policial que pa portar al desallotjament de Plaça Catalunya, així com el mur d’impunitat aixecat al seu voltant, explica els excessos i abusos posteriors que s’han produït dins les MMEE, ja que des de el poder judicial, el ministeri fiscal i el Departament d´Interior s’ha avalat una actuació policial que no té cabuda en un Estat de Dret.

Recordem que el procés iniciat pels 57 querellants segueix en marxa i seguirem lluitant per la justícia i contra la impunitat davant els tribunals de l’Estat i, en cas necessari, davant els Tribunals Europeus de protecció dels Drets Humans. Sabem que aquest procés ha estat envoltat fins ara d’una impunitat institucional, però no d’una impunitat social perquè són moltíssimes les persones, entitats de Drets Humans i socials i organitzacions que denuncien el que va passar a la Plaça Catalunya i lluiten quotidianament contra la impunitat.

27 de Novembre de 2013

Col·lectiu Som27m – Grup de 57 querellants pel desallotjament de Plaça Catalunya

Contacte per la premsa:

–         Andrés García Berrio (Advocat de la Querella – 638 33 63 83)

–        Anna Masllorens Ferré (Querellant – 655758155)

Rereguarda en Moviment en la recollida de la donació de 4.190 € de la campanya d’Objecció Fiscal

donacio_SIOF_2013El dimecres 20 de novembre companyes de Rereguarda en Moviment van assistir a l’acte de lliurament de donacions per part del Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) a diferents organitzacions i col·lectius socials. Enguany la campanya per l’Objecció Fiscal ha aconseguit 38.395 €, els quals s’han desviat a més de 60 entitats. Entre els projectes triats pel SIOF, junt a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Fundació Ateneu Sant Roc, estava Rereguarda en Moviment. Les tres organitzacions hem rebut 4.190 €. Els diners que ens han donat a nosaltres passaran a la Caixa de Resistència per lluitar contra la repressió, defensar els nostres drets i llibertats i no deixar a cap companya de lluita sola. El fet de ser una de les organitzacions escollides, sent nosaltres tant joves i encara amb tan camí per recórrer, ens anima a seguir construint una plataforma solidària antirepressiva perquè ningú estigui mai més soles! Seguim!

NOTA DE PREMSA DEL SIOF

Aquest any 2013, el Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) a la despesa militar ha donat suport a tots els objectors i objectores en l’exercici de desobediència fiscal a la militarització i l’armamentisme en el moment de fer la declaració de la renda i ha permès desviar una part dels seus impostos a entitats que treballen per la construcció d’una cultura de pau.

Inici de la Campanya Solidaritat amb els Bastoners Solidaris

Avui al matí a l’Euskaletxea ha tingut lloc la roda de premsa amb la qual s’inicia la campanya Solidaritat amb els solidaris. Rereguarda en Moviment hi era donant suport, i ens adherim al comunicat i a la campanya que comença avui.

presentacio_SolidaritatSolidaris1 presentacio_SolidaritatSolidaris2

 

 

 

 

 

 

COMUNICAT DE LA CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB ELS BASTONERS SOLIDARIS

Durant la Diada del passat 2012, els dos membres de la colla bastonera “Cop a Cop” van estar participant en tots els actes convocats per l’Esquerra Independentista; van participar d’una mostra de ball de bastons junt amb les companyes de la colla bastonera de Sant Andreu, van portar l’estelada que encapçalava la manifestació, i, al finalitzar l’acte de l’Esquerra Independentista al Passeig del Born, mentre sonaven els himnes, els dos companys van pujar amb les fotos de les preses polítiques catalanes Marina Bernadó i Lola López.

Dos mesos més tard, al novembre de 2012, els dos companys van rebre una carta del fiscal de l’Audiència Nacional en la que demanava l’obertura del judici oral, sense cap mena d’acusació en particular, pels fets ocorreguts durant la Diada de l’11 de setembre de 2012.

Tots dos companys no varen ser identificats en el moment dels fets; tot i així la carta procedent de l’AN va arribar, quedant constància de que tota aquesta informació havia sigut aconseguida a partir de fitxers il·legals pertanyent a la policia.

Aquest senzill gest, el de portar dues fotos, va comportar que la Fiscalia de l’Audiència Nacional presentés acusació per delicte penal, equiparant la denúncia social i solidària de la dispersió, amb un delicte d’enaltiment de terrorisme. Acusació greu i embogida que els va obligar a participar d’unes declaracions el 23 de gener en la Ciutat de la Justícia, a petició del tribunal d’excepció que és l’Audiència Nacional, i restar a l’espera d’un judici on la Fiscalia demana pena de presó de dos anys, inhabilitació durant 8 anys i una fiança de 3000 euros per responsabilitat civil per cadascun.

Les fotos de les dues preses volien mostrar la cara concreta de la vulneració dels drets humans. Una vulneració que, pel simple fet de ser preses polítiques, les porta a complir condemna a centenars de quilòmetres de casa o a no rebre l’atenció sanitària bàsica.

I aquesta és la cara de la vulneració dels drets humans; el que per a un pres o presa comú seria el més normal, complir condemna en una presó a prop del seu lloc de reisdència, per a les preses polítiques no ho és.

Els dos companys bastoners es solidaritzaven amb unes persones i famílies que pateixen, molt sovint en silenci, aquest càstig afegit; el compliment de les penes a milers i milers de quilòmetres de casa seva.

Nosaltres, el rostre concret de la solidaritat, hem de ser solidàries amb els solidaris. Demanar el respecte dels drets humans no hauria de ser cap delicte, i per aquest motiu no ens aturarem. No deixarem que empresonen la solidaritat, perquè és aquesta la nostra millor arma.

Solidaritat amb els Solidaris!

—–

+INFO A http://bastonersolidaris.wordpress.com/

Presentació Campanya Bastoners Solidaris: dissabte #16N 11h Passeig del Born #bcn

Extret del web http://bastonersolidaris.wordpress.com/

—–

Us volem informar que el Grup de suport Bastoners Solidaris ens presentem en un Acte el Passeig del Born de Barcelona, el proper dissabte 16 de novembre a les 11:00 h del matí per presentar la campanya de suport als dos membres de la Colla Bastonera Cop a Cop de la Vila de Gràcia encausats per l’Audiència Nacional. La Fiscalia demana 2 anys de presó, 8 anys d’inhabilitació i 3000 euros de Responsabilitat Civil, i on seran jutjats ens els propers mesos.
La roda de premsa contarà amb la participació d’un dels encausats, l’advocat que defensa els bastoners solidaris, i un membre del grup de suport.

VIURE EN ESTAT D’EXCEPCIÓ: Violència institucional, impunitat policial i moviments socials. 22-23 de novembre a l’Ateneu Llibertari del Casc Antic

DIVENDRES 22 DE NOVEMBRE
19.00 h.
Una mort al Raval: el cas de Juan Andrés Benítez
.
A càrrec de membres de la campanya #JusticiaJuanAndres i Rereguarda en moviment.

21.30 h. Passi de pel·lícula  


DISSABTE 23 DE NOVEMBRE
19.00 h.
Estat actual de la tortura a Catalunya
.
A càrrec de membres de la Coordinadora per a la prevenció de la tortura.

20.00 h. Una història del cos policial a Catalunya.
A càrrec de membres del Setmanari La Directa
.

LLOC:
ATENEU LLIBERTARI DEL CASC ANTIC
Carrer Fonollars, 13 | Forat de la vergonya | Barcelona

El recent assassinat de Juan Andrés Benítez en mans dels mossos d’esquadra al Raval ha fet palesa la impunitat amb la qual els cossos policials fan ús de la violència: els mitjans de comunicació van fer cas omís de l’ “incident” fins que les proves van ser irrefutables, i el Govern de la Generalitat encara no ha fet dimitir ningú i confia cegament en “la professionalitat” del cos. A dia d’avui, no hi ha ordre d’arrest ni presó preventiva per a cap agent.

Però més enllà de l’entramat mediàtic i jurídic, que normalitza aquest tipus d’actuacions policials amb la força del costum, el cas de J. A. Benítez ha disparat moltíssims interrogants i ha posat en evidència com la violència institucional s’ha inserit en la nostra vida quotidiana.

Aquests mecanismes s’inscriuen dintre d’una estratègia per “naturalitzar” l’estat d’excepció, contenir els subjectes sense veu i implantar un model de ciutat-aparador que es manté gràcies a una política de la por.

Aquestes són les raons que ens animen a organitzar aquestes petites jornades, que tenen com a finalitat reflexionar, debatre col·lectivament i poder, així, teixir aliances per combatre les desigualtats i la violència que les manté.