Yearly Archives: 2013

Jornades Contra els Abusos de Poder: des de Pedro Álvarez a Juan Andrés Benítez, 21 anys d’impunitat

 

 

Jornades antirepressives (México-Barcelona): dijous 5, 12 i 19 de desembre

Ante el contexto actual y la escalada represiva que se nos viene encima, multas, detenciones, agresiones, deportaciones, encarcelación, manipulaciones, modificaciones al Código Penal, etc. Entendemos y proponemos la necesidad de creación de un espacio en el que poder compartir experiencias y conocimientos, reflexionar sobre ellos y valorar las posibilidades a futuro.

No somos ingenuxs, sabemos que ante una postura seria, coherente y combativa  al poder, este reaccionará poniendo en marcha todo su aparato represivo,  conocemos de sobra cuáles son sus estrategias. Más bien el objetivo es reflexionar acerca de nuestras posibilidades y estrategias para poder  prevenir, enfrentar y confrontar la represión con el mejor arma que contamos, nuestra solidaridad y la creación de redes y estructuras de apoyo mutuo.

La mort d’en Yassir/La muerte de Yassir

[CAT]
Yassir El Younoussi va morir el 31 de juliol del 2013 a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de El Vendrell. Tenia 29 anys i, segons família i amics, presentava un perfecte estat de salut abans de ser detingut aquell mateix dia al matí. Mentre Yassir era a la cel·la, sis mossos el van reduir lligant-lo de peus i braços, tot posant-se sobre d’ell fent pressió sobre el seu cos. Es creu que aquesta pressió va poder causar falta d’oxigen i parada cardiorespiratòria.
La versió dels mossos és plena d’incoherències: asseguren que la mort de Yassir va ser conseqüència de múltiples cops que ell mateix es va proporcionar al cap i un estat d’ansietat combinat amb ingesta de drogues. Segons l’autòpsia, no s’aprecien marques d’aquests cops ni quantitats tòxiques de substàncies a la sang. La quantitat trobada de 0,3 mg de cocaïna per litre en sang no és tòxica ni molt menys mortal.
Però el més alarmant del cas és que la prova principal, el vídeo de la càmera de seguretat de la cel·la de Yassir, presenta clars indicis d’haver estat manipulada: els mossos només van lliurar a la jutge que instrueix el cas un resum d’una hora d’un vídeo d’almenys quatre. El vídeo que es va lliurar en un primer moment estava encriptat, pel que el seu visionat va resultar impossible. La segona vegada, tot just es va presentar una selecció del que la policia considera “més rellevant”, argumentant que la resta es va esborrar.
Per què els mossos d’esquadra es neguen a lliurar el vídeo íntegre de la cel·la de Yassir?
A més a més, diversos testimonis afirmen que la comunitat marroquina de El Vendrell pateix un assetjament constant per part dels Mossos d’Esquadra. Redades, cops, identificacions arbritaries… La mort de Yassir no és un cas aïllat, al contrari, es dóna en un context on la policia té carta blanca per actuar amb una estratègia racista en mig d’un barri obrer freqüentat per aquesta comunitat.

Nota de premsa del col·leciu Som27M sobre l’absolució de Jordi Arasa pel desallotjament de plaça Catalunya

La justícia confirma el mur d’impunitat imposat després del desallotjament de Plaça Catalunya

El Jutjat d’Instrucció núm. 4 de Barcelona ha emès una sentència absolutòria en el Judici de Faltes que va tenir lloc el 18 de novembre en el que el diputat de la CUP, David Fernández, acusava Jordi Arasa, Sots-Inspector de les ARRO (Àrea de Recursos Operatius) d’haver-lo agredit repetidament mentre es trobava assegut a terra, fet que va causar-li diverses lesions a la cama. Això va succeïr a la Plaça Catalunya el 27 de maig de 2011.

Pel que fa aquesta sentència, el col·lectiu de querellants pels fets del 27M, que agrupa 57 persones, vol manifestar que:

–         Aquesta sentència confirma el mur d’impunitat amb què s’han trobat des del primer moment pel que fa els greus fets del 27M en el què el Departament d´Interior va decidir dissoldre per la força una reunió pacífica, afectant greument el dret de reunió i manifestació de les persones que es trobaven allà. Es tracta d’una intervenció policial ordenada per l’exconseller d’Interior, Felip Puig; per l’actual Director General de la Policia, Manel Prat, i executada pel Comissari Joan Carles Molinero des de la sala de comandaments. A Plaça Catalunya, la intervenció va ser executada pel Sr. Antoni Antolín i els comandaments de la BRIMO i de l’ARRO (José Miguel Hermida i Jordi Arasa, respectivament). Aquestes persones van ser responsables de les múltiples agressions físiques, vexacions i atacs contra la integritat moral que van produir-se el matí del 27 de maig de 2011. Aquesta situació va causar l’estupor d’amplis sectors de la societat i va escandalitzar la comunitat internacional.

–         Afirmem que és alarmant la impunitat que ha envoltat aquesta actuació tan greu perquè 1/ cap dels MMEE que va intervenir a l’actuació ha estat expedientat ni sancionat per la Conselleria d´Interior, 2/perquè el Ministeri Fiscal, enlloc de defensar el principi de legalitat, ha actuat com un advocat defensor dels càrrecs i agents imputats, 3/perquè el Jutjat d’Instrucció no ha dut a terme una investigació profunda i eficient sobre els fets, i 4/perquè després de molts anys d’obstacles, només un dels casos d’agressió va arribar a judici el 18 de novembre passat i l’agent que va agredir de manera brutal a 7 querellants com a mínim i va causar pànic entre les persones congregades, ha estat absolt de l’únic judici de faltes que s’ha incoat de moment, malgrat haver quedat acreditada la seva autoria i l’ús abusiu de la força que va emprar davant una situació de desobediència pacífica.

–         Entenem que la situació policial que pa portar al desallotjament de Plaça Catalunya, així com el mur d’impunitat aixecat al seu voltant, explica els excessos i abusos posteriors que s’han produït dins les MMEE, ja que des de el poder judicial, el ministeri fiscal i el Departament d´Interior s’ha avalat una actuació policial que no té cabuda en un Estat de Dret.

Recordem que el procés iniciat pels 57 querellants segueix en marxa i seguirem lluitant per la justícia i contra la impunitat davant els tribunals de l’Estat i, en cas necessari, davant els Tribunals Europeus de protecció dels Drets Humans. Sabem que aquest procés ha estat envoltat fins ara d’una impunitat institucional, però no d’una impunitat social perquè són moltíssimes les persones, entitats de Drets Humans i socials i organitzacions que denuncien el que va passar a la Plaça Catalunya i lluiten quotidianament contra la impunitat.

27 de Novembre de 2013

Col·lectiu Som27m – Grup de 57 querellants pel desallotjament de Plaça Catalunya

Contacte per la premsa:

–         Andrés García Berrio (Advocat de la Querella – 638 33 63 83)

–        Anna Masllorens Ferré (Querellant – 655758155)

Rereguarda en Moviment en la recollida de la donació de 4.190 € de la campanya d’Objecció Fiscal

donacio_SIOF_2013El dimecres 20 de novembre companyes de Rereguarda en Moviment van assistir a l’acte de lliurament de donacions per part del Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) a diferents organitzacions i col·lectius socials. Enguany la campanya per l’Objecció Fiscal ha aconseguit 38.395 €, els quals s’han desviat a més de 60 entitats. Entre els projectes triats pel SIOF, junt a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Fundació Ateneu Sant Roc, estava Rereguarda en Moviment. Les tres organitzacions hem rebut 4.190 €. Els diners que ens han donat a nosaltres passaran a la Caixa de Resistència per lluitar contra la repressió, defensar els nostres drets i llibertats i no deixar a cap companya de lluita sola. El fet de ser una de les organitzacions escollides, sent nosaltres tant joves i encara amb tan camí per recórrer, ens anima a seguir construint una plataforma solidària antirepressiva perquè ningú estigui mai més soles! Seguim!

NOTA DE PREMSA DEL SIOF

Aquest any 2013, el Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) a la despesa militar ha donat suport a tots els objectors i objectores en l’exercici de desobediència fiscal a la militarització i l’armamentisme en el moment de fer la declaració de la renda i ha permès desviar una part dels seus impostos a entitats que treballen per la construcció d’una cultura de pau.