Monthly Archives: abril 2018

Judici contra els agents de l’operatiu #tropic161

canvies_2Els propers dies 11, 12 i 18 d’abril es celebra el judici contra els agents d’antiavalots dels mossos d’esquadra de l’operatiu Tropic161. El 27 de maig del 2014, van entrar al portal del nº10-11 de la plaça de Sants per apallissar uns joves durant les protestes contra el desallotjament de Can Vies. Per aquests fets les acusacions i el Ministeri Fiscal acusen a quatre agents i l’inspector de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de delictes contra la integritat moral i lesions. Les penes podrien arribar fins als 13 anys de presó i 9 d’inhabilitació. Recordem que van ferir-los a les cames, colzes, esquena, costelles, al cap i als braços, deixant-los greus cicatrius i traumes psicològics a més d’una mà trencada, una orella partida i incapacitats per a les seves activitats qüotidianes per un llarg període de temps.

No deixa de ser rar veure com una denúncia als agents de l’autoritat arriba finalment als jutjats, sabent que els fets dels quals s’els acusa tampoc són estranys per a la majoria de la població. N’és el pà de cada dia pel veïnat dels barris perifèrics, les desnonades o migrants, qui faci vida al carrer i altres maleantes indesitjables. Normalment, cal un vídeo inoportú encenent les xarxes i obrint un telenotícies sensacionalista per a què un jutge arribi a creure’s l’expedient i incoï les diligències corresponents: el cas de l’assassinat de Juan Andrés Benítez al Raval n’és el paradigma. Excessos i abusos que arriben a matar, no solen tenir conseqüències penals si no apareixen en portada. I quan les tenen, són concessions per calmar l’opinió pública, amb condemnes estovades per l’estabilitat democràtica.
Les òsties, tirs i cops són disfressats de reparacions per subjugar una guerra que s’està fent contra totes nosaltres. Contra totes les que habitem móns irreductibles a les relacions mercantils, en realitat, contra els que ens organitzem per viure el comú desertant l’imperi del valor.

Font: La Directa (Youtube)

Estem acostumats a aguantar la prepotència dels agents catalans, tret que no els distingueix dels maderos, ni dels picoletos, ni dels grisos. La cara monstruosa del govern avui ja no necessita pàtries. Des de l’esclat de la crisi econòmica, sembla que l’agressivitat policial s’hagi accelerat amb cada retallada de drets, com per garantir a bastonades la credibilitat d’una classe política que ja no és capaç de gestionar res. També ho vam viure l’1-O, a la visita del rei, a la delegació del govern el 25 de març i als diferents bloquejos d’infraestructures. I amb els furgons d’antiavalots a tota velocitat per atropellar manifestants, imatge massa semblant a la massacre de Charlottesville. És precisament perque es tracta d’un govern de la crisi que no hi ha lloc al compliment dels protocols, sols als mecanismes d’excepció, recursos d’urgència.
Ja vivim a un estat policial no reconegut. Ni els urbanistes de la ciutat-marca, ni els governadors espanyolistes, pro o contra 155, poden prescindir de les forces d’ocupació davant d’una població cada cop més indisciplinada. I és llavors quan l’excepcionalitat es torna algo ordinari: extralimitar-se en les seves funcions, ús poc proporcional de la força, tortures soft o homicidis accidentals. Invocar la suspensió momentània de la llei per a poder restablir el regne de la llei. Imposar la sobirania colonial allà on la vida de la pleb s’els escapa.

Per nosaltres, ja són culpables de prefigurar l’ordre de la llei en un regne de mentides. No cal tenir esperança en guanyar aquest judici. Aguantarem escèptics un altre espectacle de corporativisme i d’encobriment mafiós. Per això la importància de la sentència és relativa. És evident que avui dia, ningú es creu la seva autoritat perquè és ridícula. Qualsevol condemna serà sempre insuficient perque guanyar a la policia no és possible en lo legal, sinó en lo polític. Es tracta de despullar-los de la seva legitimitat, reduir-los a la impotència. Que serveixi per recordar-nos el que realment són: tan sols un obstacle, una banda assalariada pel règim del 78 i l’IBEX35.

Les operacions de restauració de l’ordre són, sobretot, operacions sobre els afectes. Però poden desencadenar un desordre ingestionable quan topen amb un poble èticament determinat: ja sigui defensant-nos dels especuladors, al piquet d’una vaga o construïnt una república. Nosaltres, diversos en el territori, seguirem teixint lligams d’empatia i reciprocitat, les aliances i els encontres capaços de valdre’s per si mateixos i prescindir dels que ens amarguen l’existència.

Perquè no necessitem més policia, necessitem barris amb comunitats fortes.

Vam dur aquest cas fins al jutjats per evidenciar públicament els abusos d’autoritat i de violència policial que exerceixen els Mossos d’Esquadra contra la població que lluita i/o resisteix davant les injustícies. Per aquest motiu exigim:
• La dissolució de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra
• La depuració de responsabilitats dins el cos de polícia dels comandaments que van impulsar aquesta actuació policial.
• La reparació a les persones lesionades per aquesta actuació policial
• Que qualsevol abús policial sigui denunciat pels afectats per a que no es torni a produir

Divendres 6 d’abril del 2018
(Descarrega’t el pdf sencer aquí. #tropic161)