Comunicat en resposta a un reportatge d’Informativos Noche de Tele5

El divendres 8 de març a l’Informativo Noche de Tele5, programa conduït per Pedro Piqueras, es va emetre un reportatge (vídeo bloquejat per Tele5, però pot veure’s en aquest enllaç a partir del minut 17:35, després de la notícia de protestes dels treballadors d’IBERIA) que és mereixedor d’un pronunciament des de la plataforma Rereguarda en Moviment. La plataforma no hi surt esmentada explícitament, però sí la referència a dues iniciatives que estem promovent per fer front a la repressió, la violència i la impunitat policial: una campanya de rebuig a les identificacions arbitràries massives -avui mateix hem llençat públicament la campanya “No ens identifiquem”– i un acte de contrainformació i debat sobre estratègies per limitar els danys –físics, psicològics, a la pròpia dignitat- que la ciutadania està patint en el context de manifestacions, sobretot ocasionats per la BRIMO; amb la qual, sens dubte, tenim un problema. Encara amb el testimoni de l’Ester Quintana a flor de pell.

El reportatge, signat per Marc Llobet, és una barroera manipulació, encarada clarament a criminalitzar les protestes i ressuscitar per enèsim cop la llegenda urbana dels ‘violents antisistema’. El subjecte són les ‘protestes violentes’, vinculades a Barcelona, definida un cop més i amb un clar menyspreu de la realitat, com a ‘camp de batalla predilecte dels anomenats antisistema’.

L’estratègia comunicativa oficial els anys de Felip Puig com a Conseller d’Interior ha estat sempre la de reprimir i criminalitzar la protesta i els moviments socials dissidents, titllats d’antisistema, un subjecte abstracte construït gràcies als mass-mèdia hegemònics: un ‘altre’ violent, un enemic que cal reprimir i eliminar a qualsevol preu, anant més enllà de la llei si cal, com va advertir Puig pocs dies després d’assumir el seu càrrec.

En l’últim any el relat oficial ha passat de comptabilitzar 200 ‘violents antisistema’ atrinxerats a Barcelona a comptar-ne més de 2.000, i s’ha provat sort amb el recurs narratiu de l’enemic que ve de fora, amb la teoria defensada per Enric Juliana i La Vanguardia de la cèl·lula anarco-italiana al capdavant dels aldarulls i incidents violents a la ciutat .

I tanmateix fa mesos que a Barcelona no s’hi produeixen incidents greus, fet fins i tot insòlit si es tenen en compte les circumstàncies actuals i la història de la ciutat, cosa que fa que, a més de manipuladora, la peça resulti estranyament extemporània.

En un nou gir de rosca, el que és ‘notícia’ ja no són aldarulls inexistents sinó que els fantasmals grups d’antisistemes estan ‘perfectamente organizados’ i ‘se amparan en Internet para organizarse y para transmitir consejos de cómo actuar cuando se enfrentan a la policía’. De fet, Marc Llobet -el periodista d’investigació- afirma haver trobat a Internet unes “guies completes” que tindrien com a objectiu ‘crear el caos como sucedió en la última Huelga General’.

No sabem en quina dimensió paral·lela viu el senyor Llobet, però si hi hagut un caos que ha portat cua des de la darrera Vaga General del 14 de novembre ha estat l’actuació de la BRIMO i l’ARRO durant aquella jornada, especialment en el cas de l’Ester Quintana i la gestió deplorable que en va fer Interior, amb Puig al capdavant. L’impacte i el moviment de solidaritat que ha creat en totes nosaltres l’amputació del seu ull esquerre ens ha empès a exigir justícia, a desmuntar les mentides de Puig i a posar sobre la taula de l’opinió pública la prohibició de les bales de goma i els excessos repressius d’un cos d’antiavalots que actua sense control i amb total impunitat.

Fins ara. La denúncia de l’Ester Quintana avança en el jutjat, i la pressió social i la repercussió mediàtica del seu cas ha comportat fins i tot la creació, el passat 27 de febrer, d’una comissió parlamentària sobre els models d’ordre públic i l’ús de materials dels antiavalots. Després del 14N va quedar més clar que mai qui són els violents, que van armats, amb casc i sense identificar.

Va ser, precisament, com a resposta ciutadana al cas de l’Ester i d’altres persones agredides i apallissades pels Mossos d’Esquadra durant la darrera Vaga General, que des la plataforma Rereguarda en Moviment vam promoure el debat ‘Com ens protegim a les manifestacions’: ‘veiem amb preocupació l’escalada repressiva del govern, però ens preocupa més que no tractem aquestes qüestions de forma col·lectiva. Com anem a les manifestacions? Com podem impedir ser maltractades? Com ho podem fer per què no s’estengui la por a anar a una manifestació?’. Marc Llobet no diu que aquesta xerrada la vam promoure nosaltres -no ens esmenta en cap moment- ni el per què ho vam fer, sinó que ho barreja tot en el seu relat de ‘grups organitzats d’antisistemes’ que diuen en pàgines web que els contenidors són útils per fer barricades… Sens dubte, una troballa periodística històrica. El Wikileaks dels secrets de l’antisistema violent.

Un tema molt relacionat amb l’anterior és la campanya per negar-nos a ser identificats que s’està llençant simultàniament des de Madrid (allà amb Stopidentificaciones.org) i Barcelona. Es tracta d’un acte de desobediència en resposta a l’abús de poder que suposen les identificacions arbitràries massives en manifestacions, que solen acabar en multa, una forma de repressió menys visible però que, tal i com ha detectat l’OSPDH, augmenta en temps de crisi. Els drets a protestar són els primers a ser retallats. Amb la campanya ‘No ens identifiquem’ pretenem restablir unes mínimes regles del joc amb garantia de drets i llibertats, tal com resumeix el lema ‘Contra la seva impunitat, el nostre anonimat’.

La lectura que en fa Llobet (‘Aconsejan no ir identificados. De esta manera obligan a la policía a detener al individuo y llevarlo a la comisaría. Esto genera una reacción agresiva del resto de manifestantes’) és clarament manipuladora i mereixedora de les denúncies corresponents.

En definitiva tenim tot un exemple de mal periodisme. Començant per la falta de consultació i contrastació amb les fonts: Llobet podia haver-nos fàcilment contactat, tal i com han fet altres mitjans de comunicació, però no ho va fer. Ni tan sols per demanar-nos permís per l’ús d’imatge del nostre cartell per la xerrada Com ens protegim a les manifestacions?. Permís que tampoc va demanar a 15Mbcntv per l’ús d’imatges amb uns agents de paisà.

Llobet parla de grups antisistema que s’emparen en Internet per organitzar-se i generar el caos i provocar a la policia. I utilitza les nostres imatges i iniciatives. Sense contactar-nos, sense donar-nos la possibilitat d’explicar continguts i propostes. Hem d’entendre que el seu objectiu, o de qui li ha encarregat la peça, no és tant d’informar com d’engegar una nova fase de la cacera de bruixes contra la dissidència, posant en el punt de mira a qui intenta organitzar una defensa pública, transparent i solidària, contra la brutalitat i els abusos repressius.

Que quedi clar. Un d’aquests grup antisistema en els quals es basa aquest reportatge de Tele5 som nosaltres, i no ens cal esperar a ser anomenats o a ser considerats interlocutors per periodistes com Llobet per tenir veu pròpia i fer-la ressonar per la xarxa. Els temps estan canviant, però alguns segueixen sense voler entendre-ho. Tant s’hi val, ja som aquí.

Comissió de Comunicació de Rereguarda en Moviment,

Dijous 14 de març del 2013.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Connect with Facebook


*