El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) al servei de qui?

Aquesta és la narració detallada del procés seguit per Rereguarda en Moviment per denunciar, davant del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la manipulació i criminalització d’un mitjà de comunicació estatal cap als moviments socials i aquesta plataforma en concret -tot i que de forma velada- i de la resposta desganada que l’esmentat organisme oficial ens va remetre negant-se a emprendre cap actuació al respecte. Aquesta resposta contrasta, tal i com també es podrà comprovar, amb un altre informe que el CAC va redactar per uns fets molt semblants referits a un altre mitjà de comunicació estatal. Creiem important fer pública aquesta doble vara de mesurar per part d’una entitat ‘independent’ que hauria de vetllar pels drets de TOTES a una informació i una honestedat informatives (tal i com com proclamen els seus propis principis), fet especialment important en temps de crisi, quan els poders conservadors accentuen les polítiques de propaganda i criminalització de la dissidència.

Ja ha començat l’intent de criminalització de la plataforma antirepressiva Rereguarda en Moviment (RenM), algunes iniciatives de la qual (campanya  “Noensidentifiquem” i taller “Com ens protegim a les manifestacions”) han estat esmentades recentment tant pel conseller del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, com pel cap de la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, Manel Prat i alguns sindicats d’aquest mateix cos.

Es tracta d’un atac anunciat, doncs el passat mes de març la televisió Telecinco i, posteriorment, el diari El País, van posar en el punt de mira les activitats de RenM.

Davant l’evident voluntat criminalitzadora i la violació de nombroses normes deontològiques de la professió periodística, ens vam dirigir al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que és l’organisme en teoria encarregat de, entre altres, ‘la defensa de la neutralitat i l’honestedat informatives’.

Aquesta és la cronologia inversa de la relació establerta amb aquest organisme:

5 de juny de 2013 – Rèplica de RenM a la resolució del CAC

‘Distingida Senyora,

Un cop analitzat l’informe que m’adjunta amb altres persones afectades per la peça “informativa” objecte de la denuncia, desitjo fer-li avinent que:

  • Entenem que el  Consell de l’Audiovisual de Catalunya és un organisme públic, dotat amb  recursos de totes les catalanes i catalans a fi i efecte de protegir-ne els drets relacionats amb l’esfera mediàtica.
  • Entenem que la criminalització de l’exercici de drets polítics fonamentals basant-se  en la manipulació, la manca de contrastació, la confusió entre opinió i informació, constitueix una greu vulneració de les normes per la tutela de les quals el CAC hauria de vetllar.
  • Considerem que la vostra resposta (‘En  aquest marc, hem analitzat el contingut audiovisual que era objecte de  la vostra queixa arribant a la conclusió que, tot i que es constata  alguna deficiència en la forma de presentació del contingut com és la no  identificació de les imatges de recurs, no hi ha elements susceptibles  de ser considerats vulneracions de la normativa vigent i, per tant, de  generar una actuació del Consell‘) denota una clara manca d’interès en perseguir pràctiques que, malauradament, i també gràcies a la  passivitat d’organismes com el vostre, contribueixen cada cop més a  l’emmetzinament de la vida social.

Comparat amb  l’excel·lent informe 68/2013 del Ple del Consell que la vostra  institució va fer públic recentment sobre un reportatge de la cadena de televisió Telemadrid, trobem la vostra resposta francament insultant i com un intent de “treure-se’ns de sobre” sense ni  tan sols simular un estudi seriós del cas.

Davant d’aquesta evident discriminació, que al nostre entendre només podem atribuir a raons político-ideològiques, respondrem fent pública pels nostres  canals de comunicació tant les manipulacions de Telecinco com el  comportament negligent del vostre organisme.

Atentament,

Rereguarda en Moviment, plataforma solidària contra la repressió.

16 de maig – Resolució del CAC en resposta a la denúncia formulada per membres de RenM

‘Senyor,

En resposta a la queixa que vàreu presentar, per correu electrònic el passat 27 de març de març, sobre el contingut d’una peça informativa emesa el dia 8 de març dins del programa Informativo Noche de Telecinco, us informem que tal i com estableix la Llei 2/2000, de 4 de maig, de creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, així com la resta de normativa audiovisual, el Consell exerceix “les seves funcions en l’àmbit de la comunicació audiovisual directament gestionada per la Generalitat o en règim de concessió o d’habilitació, […] i també en els supòsits en què s’efectuïn emissions específiques per a Catalunya i en els altres que, per aplicació de la normativa vigent, restin sotmesos a l’àmbit de gestió i tutela de la Generalitat”. D’altra banda, el Consell pot “instar les altres autoritats reguladores o les administracions públiques amb competències en mitjans de comunicació audiovisual les emissions dels quals es difonguin a Catalunya i no restin subjectes a l’autoritat del Consell a promoure l’adopció de les mesures adequades davant les conductes contràries a la legislació relativa a la programació i la publicitat audiovisuals[…]”.

En aquest marc, hem analitzat el contingut audiovisual que era objecte de la vostra queixa arribant a la conclusió que, tot i que es constata alguna deficiència en la forma de presentació del contingut com és la no identificació de les imatges de recurs, no hi ha elements susceptibles de ser considerats vulneracions de la normativa vigent i, per tant, de generar una actuació del Consell.

Atentament,

Secretària general

Barcelona, 15 de maig de 2013’

2 d’abril – Denúncia de diversos  membres de RenM a l’Oficina de Defensa de l’Espectador del Consell de l’Audiovisual e Catalunya

Exposició dels fets:

El divendres 8 de març, L’Informativo Noche de la cadena de televisió Telecinco, programa conduït per Pedro Piqueras, va emetre un reportatge [vídeo censurat per Telecinco, però encara accessible al seu web: minut 17:41]que atribueix de manera al·lusiva comportaments i intencions delictives a  la plataforma Rereguarda en Moviment de la qual el denunciant és membre.

La  plataforma no és esmentada explícitament, però sí la referència a  dues iniciatives que estem promovent per enfrontar la repressió, la  violència i la impunitat policial: una campanya de rebuig a les identificacions arbitràries massives i un acte de contrainformació i debat sobre estratègies per limitar els  danys -físics, psicològics, a la pròpia dignitat- que, en el context de manifestacions, la ciutadania està patint, sobretot per part de la BRIMO (youtu.be/e0UEnhqMAYw youtu.be/ksm7f3ey1bc).

El  reportatge, signat per Marc Llobet, és encarat clarament a criminalitzar les protestes i ressucitar per enèssima vegada la llegenda  urbana dels “violents antisistema”. El subjecte són les “protestes  violentes”, vinculades a Barcelona, definida un cop més i amb un clar  menyspreu de la realitat, com a “camp de batalla predilecte dels anomenats antisistema”.

L’estratègia comunicativa oficial dels anys foscos de qualsevol dictadura ha estat sempre la de reprimir i criminalitzar la protesta i els moviments socials dissidents, avui definits com a antisistema, un subjecte abstracte construït gràcies als massmedia hegemònics: un “altre” violent, un enemic que cal reprimir i eliminar a qualsevol preu, anant més enllà de la llei si cal, com va advertir Felip Puig pocs dies després d’assumir el seu càrrec com a conseller del Departament d’Interior.

En l’últim any, el relat oficial ha passat de comptabilitzar a 200 “violents antisistema” atrinxerats a Barcelona a comptar-ne més de 2.000 , i s’ha intentat colar el recurs narratiu de l’enemic que ve de fora amb la teoria defensada per Enric Juliana i La Vanguardia de la cèl·lula  anarco-italiana al capdavant dels aldarulls i incidents violents a la  ciutat.

I tanmateix fa mesos que a Barcelona no s’hi produeixen incidents greus, fet fins i tot insòlit si es tenen en compte les circumstàncies actuals i la història de la ciutat. Això fa que, a més de manipuladora, la peça en qüestió resulti estranyament extemporània.

Aquest cop s’arriba a crear  una “notícia” no ja a partir d’aldarulls inexistents sinó de la  presumpta existència -de la qual no s’aporta cap prova- de fantasmals grups d’antisistemes “perfectamente organizados” i que “se amparan en Internet para organizarse y para transmitir consejos de cómo actuar cuando se enfrentan a la policía”. De fet, Marc Llobet -el periodista d’investigació- afirma haver trobat a Internet unes “guías completas” que tindrien com a objectiu “crear el caos como sucedió en la última huelga general”.

No sabem en quina dimensió paral·lela viu el senyor Llobet, però si hi hagut un caos que ha portat cua des de la darrera vaga general del 14 de novembre ha estat l’actuació de la BRIMO i l’ARRO durant aquell dia, especialment el cas de l’Ester Quintana i la gestió deplorable que en va fer el Departament d’Interior, amb Felip Puig al capdavant. L’impacte i el moviment de  solidaritat que ha creat en totes nosaltres l’amputació del seu ull esquerre ens ha empès a exigir justícia, a desmuntar les mentides de Puig i posar sobre la taula de l’opinió pública la prohibició de les  bales de goma i els excessos repressius d’un cos d’antiavalots que actúa sense control i amb total impunitat.

Fins ara. La denúncia de l’Ester Quintana avança en el jutjat i la pressió social i la repercussió mediàtica del seu cas ha comportat fins i tot la creació, el passat 27 de febrer, d’una comissió parlamentària  sobre els models d’ordre públic.

Aquests són els fets als quals s’hauria de referir un periodista digne d’aquest nom: provats i constrastats.

Precisament va ser com a resposta ciutadana al cas de l’Ester i d’altres  persones agredides i apallissades pels mossos d’Esquadra durant la  darrera vaga general, que des la plataforma Rereguarda en Moviment vam  promoure el debat “Com ens protegim a les manifestacions” : “veiem amb preocupació l’escalada repressiva del govern, però ens  preocupa més que no tractem aquestes qüestions de forma col·lectiva. Com anem a les manifestacions? Com podem impedir ser maltractades? Com ho  podem fer per què no s’estengui la por a anar a una manifestació?”.

Marc Llobet no diu que aquesta xerrada la vam promoure nosaltres -no ens esmenta en cap moment- ni el per què ho vam fer, sinó que ho barreja tot en el seu relat de “grupos organitzados de antisistemas” que diuen en pàgines web que els contenidors són útils per fer barricades… Sens dubte, una troballa periodística històrica. El Wikileaks dels secrets de l’antisistema violent.

Un  tema molt relacionat amb l’anterior és la campanya per negar-nos a ser  identificats que es va llençar simultàniament des de Madrid i Barcelona. Es tracta d’un acte de desobediència civil en resposta a l’abús de poder que suposen les identificacions arbitràries massives en manifestacions, que acostumen a acabar en multa, una forma de repressió menys  visible però que, tal i com ha detectat l’OSPDH, augmenta en temps de crisi. Els drets a la protesta són els primers a ser retallats. Amb la campanya  “No ens identifiquem” pretenem restablir unes mínimes regles del joc amb garantia de drets i llibertats, tal com resumeix el lema “Contra la  seva impunitat, el nostre anonimat”. La  lectura que en fa Llobet (“Aconsejan no ir identificados. De esta manera  obligan a la policía a detener al individuo y llevarlo a la comisaría. Esto genera una reacción agresiva del resto de manifestantes”) és clarament manipuladora, doncs no es basa en cap dada i és contrària a la realitat dels fets (al  llarg de mesos de debat mai ha estat considerat un objectiu “generar  reaccions agressives entre els manifestants”, ans el contrari), i  per si sola mereix la repulsa i la intervenció dels organismes reguladors.

En definitiva tenim tot un exemple de mal periodisme. Començant per la manca de consultació i contrastació amb les fonts: Llobet podia haver-nos contactat fàcilment, però no ho va fer. Ni tan sols per demanar-nos permís per l’ús de la imatge del nostre cartell per la xerrada “Com ens protegim a les  manifestacions?”, permís que tampoc va demanar a 15Mbcntv per l’ús  d’imatges seves on apareixien uns agents de paisà.

Llobet parla de grups antisistema que s’emparen en Internet per organitzar-se i generar el caos i provocar a la policia. I utilitza les nostres imatges i iniciatives. Sense contactar-nos, sense donar-nos la possibilitat  d’explicar continguts i propostes. Hem d’entendre que el seu objectiu, o de qui li ha encarregat la peça, no és tant d’informar com d’engegar  una nova fase de la cacera de bruixes contra la dissidència, posant en el  punt de mira a qui intenta organitzar una defensa pública, transparent i  solidària contra la brutalitat i els abusos repressius.

Per tot això:

Petició a l’Oficina de Defensa de l’Audiència

Extemporània, tendenciosa, superficial, no contrastada, lesiva del dret a l’honor, calumniadora, criminalitzadora… la  peça de Marc Llobet mereix al nostre entendre una investigació seriosa sobre les seves autèntiques motivacions, així com, en un moment tant  delicat i de tanta tensió social (no provocada, per cert, per grups “antisistema”), quan més que mai és necessari un respecte rigorós de les regles del joc per part dels responsables de la formació d’opinions públiques, que sigui sancionat de la manera adient tant l’autor  d’aquest lamentable exercici de pseudoperiodisme com el mitjà que encarrega i difon tals productes de males pràctiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Connect with Facebook


*