El proper 28 de novembre: Com cuidem la nostra gent?

Us convidem a:

Les jornades “Com cuidem la nostra gent”, que tindran lloc el dissabte 28 de novembre,

a l’Ateneu Flor de Maig (c/ dr. Trueta, 195, al Poblenou).

En aquesta jornada volem tractar i debatre dos temes transversals: el suport i la desobediència des d’una perspectiva feminista i la resposta col·lectiva a la repressió, a través de l’amnistia o altres propostes.

També volem traslladar la situació actual del col·lectiu Rereguarda i donar pas a l’entrada de gent nova o traspàs de les eines que hem constuït entre totes durant aquests últims quatre anys.

27N-CARTELL-PANTALLA

Bloc I: Murs i altres accions de desobediència des d’una perspectiva feminista.

El paper central de la cura és més que evident entre les pràctiques contra la repressió. Les formes de repressió són moltes i disperses: podem detectar-les en la nostra quotidianitat. La individualització dels processos judicials té com a objectiu oblidar que “allò ho vam planejar juntes”. Els danys emocionals són sovint experiències solitàries. Ens preguntem si les nostres estratègies d’acompanyament són suficients. Si pel fet de ser companyes en l’acció ja es dóna per descomptat compartir les conseqüències que la pròpia acció pot generar; o si, per contra, és necessari posar al centre la cura i generar llaços que puguin resistir més enllà de les nostres accions concretes. Què ens aporta el feminisme en aquest sentit?  

A partir d’exemples d’accions de desobediència massiva reflexionarem sobre quins elements poden convertir aquestes accions en quelcom realment col·lectiu, en una resistència de totes. Com crear espais de seguretat? Com combinar diferents nivells de participació i resistència? Què cal tenir en compte abans, durant i després d’una acció que pugui implicar conseqüències repressives?

Bloc II: Necessitem una Amnistia Social?

Després del cicle de lluita obert pel 15M el maig del 2011, ara, en ple reflux d’aquell moviment, podem dir que estem en moments de ressaca.

Fem una parada en el camí, posem la mirada enrera. Mirem tot allò fet i no oblidem les nostres ferides, marcades a la pell, després d’un despertar de la lluita social.

El recompte deixa un panorama de repressió generalitzada a totes aquelles pràctiques de protesta del cicle de lluita que va suposar el 15M. Podem dir que l’Estat (a vegades en forma autonòmica; a vegades en forma d’administració central) no n’ha deixat cap. Ens ha multat, ens ha perseguit per fer escarnis i ocupar bancs, ens ha fet macro operacions contra vaguistes (amb presons preventives incloses), ens ha portat a la presó en règim FIES per llegir llibres crítics o per fer comentaris a facebook, ens ha perseguit per defensar la universitat, l’escola o els hospitals, ens ha volgut portar a presó per protestar davant del Parlament o defensar CanVies.

Per contra, la resposta a aquesta repressió generalitzada a tot un moviment de lluita, ha estat parcial i fragmentada. Els moviments de reacció s’han centrat: per una banda i com és comprensible,  en el “cas per cas”; i per altra banda, en els casos de penes més greus, en la fragmentació per famílies polítiques. Aquesta reacció, tant espontània com normal, no ha permès crear un front ampli de lluita contra la repressió que aglutinés tots els casos, sense deixar-ne cap enrera. Més aviat al contrari, la parcel·lació per casos i famílies polítiques ha produït una multiplicació de manifestacions i concentracions, una considerable dispersió de les energies i una sensació de saturació pels cercles més pròxims de les activistes i militants.

Ens ha faltat capacitat de trobar un diagnòstic i un discurs compartit de la situació. Encara hi som a temps.

Amb aquesta debilitat dels moviments, s’hi suma la capacitat d’un Partit Popular – amb majoria absoluta – per trobar estratègies i eines més eficaces per reprimir les noves formes de protesta social. Ens referim a les noves lleis mordaces: llei de seguretat privada i llei de seguretat ciutadana, llei de taxes, la reordenació del codi penal i d’enjudiciament criminal.  

Per acabar de mostrar el panorama, en aquests moments ja tenim companyes a presó per aquest cicle de lluita, i estem a l’espera d’execucions de sentències en casos com els del Parlament, Can Vies o la vaga general del 29M; i moltes altres que han de venir.

Degut a aquest anàlisi de la situació, busquem/investiguem una solució que aglutini totes les forces dels col·lectius represaliats per aquest cicle de lluita. Des de Rereguarda en Moviment plantegem la proposta d’amnistia social per aconseguir fer un debat col·lectiu més ampli. Aquesta proposta hauria d’abraçar tota la diversitat de formes de repressió que hem viscut en particular, és a dir, unir-nos a les persones que han patit repressió física, legal i/o econòmica amb l’exigència de derogar les lleis mordaces. És així com podrem crear un front ampli que no deixi a cap persona tirada, que s’impedeixi o s’intenti treure de la presó a les nostres companyes. Al mateix temps, evitarem futures formes de discriminació i càstig derivades del mateix període polític cap a companyes que puguin veure’s afectades per les contrareformes lliberticides mencionades.

Les diferents lleis d’amnistia que han existit ens diuen que la lluita per la llibertat de la nostra gent ha d’anar acompanyada d’una lectura de la situació política; que serveixi per situar-nos a nosaltres mateixes dins d’un moment històric on el règim del ‘78 comença a qüestionar-se per una àmplia majoria social, on per primera vegada s’ha generat un moviment de masses que vol canviar les regles del joc.

Per nosaltres, la tasca és alliberar-nos de tot aparell repressiu de l’Estat contra aquest moviment polític de ruptura amb el règim.

[CAST]

Bloque I: Muros (askegunea) y otras acciones de desobediencia desde una perspectiva feminista

Entre las prácticas contra la represión es más que evidente el papel central del cuidado. Las formas de represión son muchas y dispersas: podemos detectarlas en nuestro cotidiano. La individualización de los procesos judiciales tiene como objetivo el olvido de que un tiempo atrás, “aquello lo planeamos juntas”. Los daños emocionales suelen ser experiencias solitarias. Nos preguntamos si nuestras estrategias de acompañamiento son suficientes. Si ser compañeras en la acción da por sentado compartir las consecuencias que la propia acción pueda generar o si, por el contrario, es necesario poner en el centro el cuidado y generar lazos que puedan resistir más allá de nuestras acciones concretas. ¿Qué nos aporta el feminismo en este sentido?

A partir de ejemplos de acciones de desobediencia masiva reflexionaremos sobre qué elementos pueden convertir esas acciones en algo realmente colectivo, en una resistencia de todas. ¿Cómo crear espacios de seguridad? ¿Cómo combinar diferentes niveles de participación y resistencia? ¿Qué hay que tener en cuenta antes, durante y después de una acción que pueda implicar consecuencias represivas?

Bloque II: Necesitamos una amnístia social?

Después del ciclo de lucha abierto por el 15M en mayo del 2011, en pleno reflujo de aquel movimiento, se puede decir que estamos en momentos de resaca.

Hagamos una parada en el camino, giremos la mirada atrás. Veamos todo lo hecho y  no nos olvidemos denuestras heridas, marcadas en la piel, después de un despertar de la lucha social.

El recuento deja un panorama de represión generalizada a todas las prácticas de protesta del cilclo de lucha que supuso el 15M. Podemos decir que el Estado (a veces en forma autonómica; a veces en forma de  estado central) no se ha dejado ninguna.

Nos han multado, nos han perseguido por hacer escraches y ocupar bancos, nos han hecho macro operaciones contra huelguistas (con prisiones preventivas incluidas), nos han llevado a la carcel en regimen FIES por leer libros críticos o por hacer comentarios encendidos en facebook, nos han perseguido por defender la universidad, la escuela o los hospitales, nos quieren llevar a prision por protestar delante del parlament o defender Canvies.

Por contra,  la respuesta a está represión generalizada a todo un movimiento de lucha ha sido más bien parcial y fragmentada. Los movimientos de reacción se han centrado, por una parte y como es comprensible,  en el “caso por caso”, y por otra, en los casos de penas más graves, tendiendo a la fragmentación por familias políticas segun corresponda. Esta reacción, tan espontánea como normal, no ha permitido crear un frente amplio de lucha contra la represión que uniera todos los casos sin dejar ninguno atrás. Más al contrario, la parcelación por casos y famílias políticas ha producido una multiplicación de las manifestaciones y concentraciones, una dispersión de las energías considerable y una sensación de saturación para los círculos siguientes a los de los activistas o militantes.

Nos ha faltado la capacidad de encontrar  un diagnóstico y un discurso compartido de la situación. Aún estamos a tiempo.

Esta debilidad de los movimientos se suma con la capacidad de todo un Partido Popular con mayoría absoluta lanzado a encontrar herramientas más eficaces para reprimir la nuevas formas de protesta social. Nos referimos a las nuevas leyes mordazas: ley de seguridad privada y ley de seguridad ciudadana, ley de tasas, reordenación del código penal y de enjuiciamiento criminal.

Para acabar de mostrar el panorama, en estos momentos ya tenemos a compañeros presos  por este ciclo de lucha, y estamos a la espera de ejecuciones de sentencia en casos como los del Parlament, Canvies o 29M y muchas otras que estan por venir.

Es este analisis de la situación el que nos lleva a buscar/investigar una solución que aglutine todas las fuerzas de los colectivos represaliados por este ciclo de lucha. Desde Rereguarda planteamos la propuesta de la amnistia social para un debate colectivo amplio. Esta propuesta debería abarcar toda la diversidad de distintas formas de represión que hemos vivido en singular, es decir unirnos a las personas que hemos sufrido represion fisica, legal o económica con la exigencia de derogar las leyes mordazas. Es de esta manera  podremos crear un frente amplio que no deje a ninguna a atrás, que impida o intente sacar a nuestras compañeras de la prisión. Al mismo tiempo, evitaremos futuras formas de discriminación y castigo derivadas del mismo periodo politico hacia compañeras que pudieran verse afectadas por las contrarreformas liberticidas mencionadas.

Las diferentes leyes de amnistía que han existido nos orientan que la lucha por la libertad de nuestras gente tiene que venir acompañada de una lectura de la situación política, nos sirven para situarnos a nosotros mismos dentro de un momento historico donde el regimen del 78 empieza a estar en cuestión, donde por primera vez se hha generado un movimiento de masas que quiere cambiar las reglas del juego desde un amplio conjunto de puntos de vista.

La tarea, para nosotrxs, es liberarnos de todo el aparato represivo del estado contra este movimiento político de ruptura con el régimen.

Os esperamos,

Rerguarda en Moviment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Connect with Facebook


*