La lluita continua a Sants pel desallotjament i destrucció de Can Vies, comunicat de Can Vies i Rereguarda

Una justificació per a la invasió relativament recent, que va sorgir durant el segle dinou quan les Grans Potències es van atorgar el dret d’organitzar la política mundial, consisteix a canviar o restaurar la cúpula d’un règim polític d’una nació o territori. En aquests casos, la  força contrària solia al·ludir al motiu de la “protecció” del territori envaït. Durant el segle dinou, les invasions d’aquesta naturalesa se solien manifestar sota l’emblema de l’imperialisme. Normalment una invasió així serà percebuda per un bàndol com un acte d’usurpació i per l’altre com un acte d’alliberament.
Una tendència política moderna, probablement instigada per un desig d’evitar acusacions d’imperialisme, consisteix que l’invasor etiqueta eufemísticament la invasió com una “intervenció” per a assolir un objectiu que es planteja en termes beneficiosos.
Halsall, Paul (1997); Rajamoorthy, T. (2003).
——
Balanç d’una incursió militar a un barri solidari
Ahir, dia 26 de maig, els Mossos d’Esquadra han desallotjat Can Vies, un dels centre socials autogestionats de referència de Barcelona, okupat fa ja 17 anys per joves de Sants i ben arrelat al barri. El desallotjament s’ha produït després d’un llarg próces judicial arran d’una demanda de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que es va iniciar el 2006. Després de 7 anys de litigis, havíem esgotat totes les vies legals al nostre abast i el cas ha arribat al final del seu periple judicial, ja que el Tribunal Suprem havia desestimat el nostre darrer recurs, la sentència havia entrat en fase d’execució. Finalment, el desallotjament s’ha executat ahir.
Els responsables són l’alcalde Xavier Trias i Jordi Martí, regidor del districte, doncs l’Ajuntament de Barcelona és el propietari de TMB. Tots els intents d’interlocució han estat en va. En el seu “Model Barcelona”, en la seva ciutat aparador, no volen espais comuns autogestionats amb tanta vida com Can Vies. Just avui, La Directa desvetllava que TMB va gastar 140.000 euros en un bufet d’advocats extern entre 2012 i 2013. No ens podem estar de dir que ens fa ràbia que sigui precisament TMB qui ha engegat tota aquesta maquinària de destrucció: mentre els seus directius guanyen una milionada, la seva prepotència i mala gestió fan que un servei tan essencial com el transport públic s’encareixi més i més, convertint en un xantatge diari l’anar i venir a treballar i obligant a pensar-se dues vegades la necessitat de quasevol desplaçament.
L’atac a Can Vies, és també un atac al barri de Sants, als col·lectius que s’hi reuneixen, a l’espai públic comunitari. Avui, a Sants, s’ha instaurat un estat policial, una invasió militar en tota regla, una més a la popular ciutat de Barcelona. En un cinisme hipòcrita, s’han esperat fins a un dia després de les eleccions europees, esquivant  el vot de càstig que podria produïr-se per l’impacte mediàtic del  desallotjament. Com en una guerra psicològica, han decidit refermar el seu autoritarisme en una data simbòlica, just un dia abans de l’aniversari de l’intent de desallotjament de la plaça Catalunya, el memorable 27 de maig de 2011. Recordem que fou en el segon aniversari del moviment 15M, el passat maig del 2013, en què s’efectuava una operació antiterrorista contra cinc activistes al facebook, es desallotjava el centre social Can Piella i es feia pública la petició fiscal de presó contra les encausades pel bloqueig al Parlement; tot el mateix matí, en un seguit de coincidències alineades per a intentar fracturar moralment d’un moviment de protesta creixent.

Des de ben entrat el matí, infiltrats serpentejaven pels carrers supervisant la idònia situació per a la incursió, enviant informació sobre l’activitat al veïnat. A les 12:30h del migdia, s’ha presentat el dispositiu policial, totalment desproporcionat, amb almenys 30 furgons d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra, diversos de la Guàrdia Urbana, una grúa d’obra, escaladors, un helicòpter i dos camions de la brigada municipal de neteja. Durant les dues hores següents s’han anat presentant unes dos-centes persones solidàries a la vora del centre social, mentre els escaladors i la grua treien a les ocupants encadenades dins i la teulada de l’edifici.
Vora les 16h, la concentració a la plaça de Sants ja s’havia apropiat de tots els carrers adjacents, mantenint tallades la carretera principal, el carrer Olzinelles, Joan Güell i el passeig de Sant Antoni, mentre es repartia dinar i aigua entre les assistents. També s’ha fet públic a les xarxes un vídeo de l’interior de Can Vies on es podia veure com les companyes havien eleborat un enginyós sistema de resistència al soterrani de l’edifici, el qual s’havia de tractar amb delicadesa per a treure’n les persones encadenades. Quan han tret una de les presents en l’obra, i s’ha sabut que les forces d’ocupació dels barris no s’estaven prenent amb seriositat la seguretat de les companyes, les persones solidàries de l’exterior, alertades per el risc de mort al que s’exposava a les ocupants, decidiren bloquejar qualsevol accés als vehicles d’operació. Els mossos han posat en perill la vida de dos dels companys que havien decidit resistir al darrera d’una paret amb 15 bombones de butà. Ha sigut llavors quan els mossos han fet una de les primeres càrregues importants per a fer sortir la grua d’obra de la zona. Mentre esperonaven a un conductor esporuguit per el perill d’una difícil maniobra, fent que quasi d’atropellés a les persones que hi havien darrere, els mossos pegaven a qui volia bloquejar-ne el camí, causant algunes de les primeres contusions per cops de porra.
canvies2
Entre les 16:30 i les 17h de la tarda, la BRIMO, preocupada per les imatges que pogués donar a la premsa (veure vaga general 14N a Tarragona), ha fet retirada en una càrrega quan la mainada sortia de l’escola, al costat de la plaça. Durant aquella hora, diferents grups de solidaris es situaven a les entrades dels carrers de l’entorn, fluxes des d’on es pogués accedir al Centre Social. Ha estat a l’accés del carrer Olzinelles al carrer Finlàndia on mossos armats han pegat, intimidat i trepitjat a les companyes per a fer passar una camioneta d’obres, custodiada per dos furgons de la Guàrdia Urbana, cap al dispositiu d’expoliació. Llavors, en una de les mostres més xulesques d’una policia corporativa, dos agents homes de la BRIMO s’han agafat els genitals amb la mà de cara als manifestants, en gest d’una suposada victòria viril sobre el control del territori. Tot, davant l’atònita mirada de mares, pares i filles neguitoses que sortien de la llar d’infants El Cuc, el Tricicle i de l’escola Gayarre, que no entenien el motiu pel qual no se’ls deixava caminar pels carrers habituals per a tornar a casa.
La tensió s’ha mantingut amb l’arribada de gent que sortia de la feina durant la tarda fins al capvespre de la manifestació. Avui, els mossos han pres Sants com si fos el far west, restringint aleatòriament l’accés a l’estació de Sants, tancant l’estació de metro de plaça de Sants i realitzant identificacions aleatòries. Han impedit la lliure circulació dels veïns pels carrers del barri, i fins i tot ens han impedit sortir.
A les 20h, el barri i la ciutat ha plantat cara al desallotjament. Després d’aguantar un xàfec fins les 21h, i amb desenes d’identificacions i registres arbitraris a la gent que arribava amb metro o autobús, la manifestació ha arrancat des de la plaça Joan Peiró, amb unes quatre mil persones enfilant fins la carretera de Sants. Allà, una càrrega a la mateix lateral de la capçalera ha dispersat la meitat de la gent, aterroritzada per les càrregues, sense deixar ni mitja hora de vida a la manifestació. Mentre veïns seguien desfilant i cridant proclames pels carrers del barri, el gruix de gent del final de la manifestació que quedava a l’entrada del passeig de Sant Antoni ha estat atacat per ambdós costats de la següent manera: un dispositiu de furgonetes, venint des de la carretera de sants, quan han vist prou buida l’avinguda i esperant el moment precís, han encès les sireneres i han vingut fins als manifestants a tot gas, arribant als 80 km/hora de velocitat, i frenant de cop just davant del grup que no havia marxat corrents per l’allau provocada.
La sensació  de terror a ser atropellats generada entre els presents, ha augmentat amb el descens dels agents de les furgonetes que, cridant insults i amb voluptuoses mostres d’agressivitat, blandaven les porres a l’altura del cap dels que es quedaven observant a les zones per on les furgonetes no podien circular. Aquesta actuació s’ha repetit al llarg de la nit, cada vegada que els veins s’intentaven reagrupar a la plaça de Sants o als carrers adjacents, mantenint a cop d’efecte de velocitat les vies de trànsit motoritzat. Afortunadament, en dues ocasions s’ha evitat una desgràcia, quan algunes persones han advertit als conductors de la BRIMO que estaven a punt d’atropellar a algú quan reculaven.
Després de dissoldre la manifestació, les batudes de la BRIMO no han parat. Amb identificacions dels manifestants, la incursió d’un grup dels mossos que corrien descontrolats pel barri ha acabat al carrer de Riego, on tenen la seu dos dels projectes cooperatius i autogestionaris més estimats a Sants, la Ciutat Invisible i La Directa. Allà s’han viscut situacions dantesques. Els mossos han perseguit a cops de porra uns periodistes que intentaven refugiar-se en l’espai que comparteixen ambdós projectes cooperatius, i la furgona de la BRIMO número 0071 ha intentat entrar-hi, ha trencat un vidre i ha causat diversos ferits greus. Al cap de poca estona, el veïnat, fart de la prepotència i animat per la gent del carrer, cridava als policies que marxessin, que deixessin de fer actes vandàlics. Durant unes hores han viscut què és la militarització dels carrers, i la seva vida quotidiana, que com la nostra, s’ha vist truncada per la irrupció violenta de mossos descontrolats que, exaltats, corrien amunt i avall fent gala de la seva xuleria.
Fins ja entrada la mitjanit no ha tornat certa calma als carrers. Tot i que sols aparentment, doncs avui, com cada dia, la lluita continua. I seguim tenint dues coses clares: qui són els responsables d’aquesta atrocitat: TMB, Trias i Jordi Martí; i que si, finalment, Can Vies cau a terra, el barri es posarà en peu de guerra. Amb la mateixa determinació que hem dit que #CanViesNoEsToca, diem també que #LaDirectaNoEsTrenca. Els espais i els mitjans autogestionats són  béns comuns que cal salvaguardar, perquè són la sang que comunica l’organisme veïnal, i perquè en ells creix, flueix i es comparteix la  vida lliure que dedicim en comú.
El balanç provisional a l’espera de noves dades és de 2 persones detingudes, actualment una encara resta al calabós; 17 identificades durant la manifestació, més de cent registres i identificacions als accessos a l’estació de Sants i al metro; desenes de persones ferides per cop de porra i almenys 2 noies colpejades per bala de foam. Les lesions més greus les han patit una senyora de 50 anys a qui han trencat el colze (fractura d’oleocranon) durant les càrregues a plaça de Sants, i una mà trencada al periodista de Groundpress Àngel Monlleó.
LLISTA DE FERIDES I AGRAVIADES DEL BARRI DE SANTS:
– al company Àngel Monlleó, fotoreporter de GroundPress li han trencat la mà
– al company X, li han trencat una cama i ha hagut de ser hospitalitzat tot seguit
– a la senyora Y, de 50 anys d’edat, l’han colpejada fins que li han trencat el colze (fractura d’oleocranon)
– a la companya Z, dos mossos l’han colpejat i llençat a terra a Sants Estació
– dues noies han estat ferides per bala de goma, prop de La Directa
– necessitem tota la info possible de gent,qualitativament: noms personals, professió, si viu al barri, com l’han colpejada, amb què, edat, situació, etc., envieu-la rereguardaenmoviment@gmail.com
BALANÇ FINAL DE LA REPRESSIÓ: dades disponibles en el moment de la publicació del comunicat, persones
– ferides confirmades: 12
– detingudes: 2, que passaran a disposició judicial 1 d’ells, ha sortit en llibertat amb càrrecs sobre les 12:30h del matí
– identificades: 17
La brutal agressió policial que s’ha donat a la manifestació d’aquesta tarda ha alterat la convivència veïnal i la pau pública. Tot per acallar el malestar social, per aturar un barri que ha resistit davant la pèrdua d’un dels seus espais comuns; un espai solidari que vol ser derruit: i al capdavall sols queden runes absurdes del seu poder tan autoritari com impotent, el contari del poder popular, del que sí que ho pot tot. Desallotjar Can Vies per no fer-hi res de res. Ni TMB ni Ajuntament no tenen res projectat. Només runes. Un exemple més de la seva política del No-Res capitalista d’aquesta Ciutat Morta que tracten d’imposar-nos i contra la qual ens rebel·lem.
En el moment de la publicació d’aquest comunicat, estan tirant el CSA a terra, destruint un espai del barri, però no ens rendirem tan fàcilment. La lluita continua i ara mateix cada cop més gent ha vingut a concentrar-se a Can Vies per a contemplar amb desolació la demolició. Per això fem una crida aquest vespre, a les 19.30h a Sant Medir.
Perquè davant la destrucció dels espais de resistència política, respondrem amb la construcció d’altres espais comunitaris. 
Animem tota la ciutadania a tornar a ocupar espais buits, perquè mantenir-los en desús comporta perpetuar la lògica absurda de l’especulació: cal doncs, reconstruir, habilitar i residir allà on no hi hagi ningú per a teixir els ponts caiguts en el caliu del barri. Omplir amb vitalitat les zones mortes de l’urbanisme enriqueix les relacions de confiança, i per tant, de convivència veïnal. Multipliquem els centres socials autogesionats com Can Vies pertot arreu, multipliquem les okupacions.
Un desallotjament, una altra okupació!
Okupa tu també!
+info, fotos i vídeos a l’Storify de Rereguarda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Connect with Facebook


*