No t’oblidem, seguirem fent real la Rereguarda: text llegit en la mani-comiat del 20 de febrer #CrearPoderPopular

Rereguarda en Moviment va néixer fruit de la repressió viscuda a la vaga general del 29 de març de 2012. Amb més de 100 companyes detingudes i moltes de ferides vam tenir la necessitat de crear un espai per fer front juntes al dolor, impotència, tristesa i ràbia que ens provoca la criminalització constant de les nostres ànsies de transformació social.

En aquest temps hi ha hagut errors, llàgrimes i frustració per no poder fer tot allò que haguéssim desitjat, però també hi ha hagut encerts, riures i alegries per tot el que hem aconseguit, que no és poc. Vam crear una eina que estengués l’abraçada solidària a tothom, persones polititzades i no polititzades, per crear llaços que sostinguessin els nostres cors i les nostres vides, i que  mantinguessin dempeus i acompanyades les que lluitem.

En aquest recorregut hem compartit jornades intenses i maratonianes a places, carrers, comissaries, jutjats i un munt de llocs on no volíem ser, però sabíem que calia. També hem compartit cerveses, assemblees, reunions, festes, sopadors, hores d’ordinador, càmeres, espais de reflexió i xarxes. I en Pablo ha estat en tots i cada un d’aquests moments, en les estones agradables i en les que no ho eren tant. Perquè la càrrega de feina no l’espantava i tenia una energia desbordant, una confiança càlida i constant cap a les nostres capacitats. Les que el coneixíem sabem que solia sortir-se amb la seva perquè la seva tossuderia i el seu somriure encantador era difícil de combatre, però també sabem que escoltava, baixava quan calia i et feia una abraçada després d’una discussió intensa. Que en poca estona t’organitzava una campanya si la causa s’ho valia.  Que qualsevol projecte per agosarat que semblés, es convertia en real quan s’hi ficava per la seva claredat, determinació i energia màgica.

En Pablo era així: intens i apassionat, amb molta implicació i conviccions fermes, constant i treballador, i divertit. Era molt divertit. I ballava bé. I això és important perquè a la Rereguarda tenim clar que si no es pot ballar aquesta no és la nostra revolució.

I malgrat tot ens ha deixat. Ha decidit que plegava; ell que semblava que no es cansava mai fos l’hora que fos, hagués passat el que hagués passat. Ningú es imprescindible, però tu ets insubstituïble Pablo, la teva energia imparable, el teu anhel d’anar més enllà, la teva conquesta terrenal dels somnis en cada abraçada i cada somriure que ens regalaves.

I no ho negarem, la Rereguarda, la que vam viure amb ell, està més sola i més trista. Perquè assumir que ja no està present entre nosaltres no ens agrada, perquè el trobarem a faltar. I ens preguntem si podríem haver fet alguna cosa, si podríem haver dit quelcom, si en algun moment no vam saber parar i compartir sincerament com ens sentíem, si la repressió que vivim en els nostres propis cossos potser a vegades ens pesa massa. Potser sí, però no volem sentir-nos culpables. Volem fer-nos responsables de construir formes de continuar lluitant posant també les cures al centre. Tenim clar que si hi ha algun responsable és aquest sistema penal criminalitzador que empresona les idees i la llibertat; és aquest sistema individualista, competitiu i patriarcal, que deixa fora les pauses, la cooperació, les paraules i les cures… Nosaltres volem recuperar-les, no solament com un discurs, sinó com actes, gestos, atencions i emocions que formen part de la nostra lluita.

En Pablo ha decidit marxar. Ha decidit fer el que ha fet. I ens toca assumir-ho i respectar-ho… Però també ens ha tornat a liar. Aquests dies de comiat compartit ens han fet sentir més NOSALTRES que mai, compartint amb altres un comiat tan ple de vida, trencant distàncies que,  encara que no volem, existeixen. La seva energia que tot ho movia ho continua fent.

Igual que vigilem els que ens vigilen,  continuarem cuidant les que cuidem, lluitem i creem cada dia poder popular. I tan sols ens queda dir, amb el dolor viu per la teva sobtada absència, que seguim, que seguirem fent real la Rereguarda a la qual tant vas contribuir amb el teu cor immens i la teva força inesgotable.

20 de febrer del 2016, Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Connect with Facebook


*