On és el número de placa?

Decret de la Generalitat 217/2008 de 4 de novembre

1 Les peces visibles dels uniformes de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, que portin posades a la part superior del cos els funcionaris i les funcionàries, han de tenir incorporada, a la part davantera superior dreta, una veta adherent de color blau marí de 2 cm d’ample i 5 cm de llarg, en la qual ha de constar el número d’identitat professional.

Aquest és l’article únic del decret que obliga al cos dels Mossos d’Esquadra a mostrar de forma ben visible el número d’identificació personal (TIP) per ‘facilitar als ciutadans i les ciutadanes l’exercici del dret a poder identificar en tot moment els/les policies’, un decret del l’any 2008. D’aleshores ençà, aquesta norma ha estat permanentment ignorada per l’Àrea de Brigada Mòbil (BRIMO o Dragons) dels Mossos o cos dels antiavalots, aquells a qui correspondria vetllar per ‘mantenir l’ordre públic’ (art. 34 del decret 415/2011) en, entre altres coses, les manifestacions. La conseqüència d’aquesta negativa a mostrar les identificacions corresponents és que s’ha creat una força repressiva que actua des de la impunitat més absoluta, que pot ferir, mutilar i humiliar a la població al marge de la llei, saltant-se la legalitat vigent. D’aquesta manera, en els darrers anys, les persones que han perdut un ull, la melsa, a qui han trencat cames, braços, mans, dits, que han estat apallissades, detingudes i humiliades no han tingut cap possibilitat de denunciar als seus agressores, doncs aquests eren inidentificables; quin sentiment els pot quedar a aquests centenars de persones malferides quan observen que els seus agressors continuen lliurement exercint les seves funcions i que la legalitat que aquests ignoren els empara? A la manera dels camicie nere mussolinians, tot i que en aquest cas creats des del mateix sistema, els funcionaris de la BRIMO recorren els carrers a la recerca de les seves víctimes –és igual l’edat, el sexe o la condició física-, escampen la por i el terror amb la força del que se sap impune, protegit per les institucions i pels polítics que les controlen.

Què es pot fer des de la societat civil per posar fre a aquesta impunitat, què es pot fer quan ni tan sols la oposició política és capaç de denunciar clarament aquests fets il·legals, que es pot fer quan ni la pròpia justícia és capaç d’actuar pel seu compte contra aquells que s’estan saltant les seves lleis, què pot fer algú que ha perdut un ull, que quedarà mutilat per sempre, per reclamar justícia? El col·lectiu Anonymous ha publicat recentment 2 comunicats (un el podeu llegir en aquest aquest enllaç extern, i l’altre el podeu veure aquí) on feia públics els noms i números de placa d’alguns membres de la BRIMO; més enllà d’aquesta acció, cal, abans no ens trobem un mort per la BRIMO damunt la taula,  endegar una campanya des de l’àmbit social -de desobediència civil, per exemple- per exigir el compliment de la legalitat vigent que el propi govern de la Generalitat de Catalunya va establir l’any 2008, i cal que des dels àmbits judicials i polítics s’exigeixi també la fi de la impunitat.

Mentrestant, des de Rereguarda en moviment continuarem denunciant amb imatges i testimonis les accions il·legals i lesives dels funcionaris de la BRIMO, tot i els intents de censura per part dels poders governamentals.

No tenim por, i no callarem!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Connect with Facebook


*