Tag Archives: ferits

Comunicat del col·lectiu Som27M: “4 anys des de la neteja de plaça Catalunya”

4 anys

4 anys han passat del desallotjament de l’acampada de plaça Catalunya. Més d’un centenar de ferits, robatori de material de tota mena i conculcació de drets fonamentals, aquells que haurien de diferenciar una societat lliure d’un ramat de xais.

57 persones afectades per aquella agressió vam presentar una querella contra responsables policials i autors materials i intel·lectuals. 

Dissabte 2 de febrer 18h a l’Ateneu Flor de Maig: Com ens protegim a les manifestacions?

Durant la manifestació de la vaga general del 14N, la repressió policial es va traduir en diversos ossos trencats degut a les pallisses dels mossos a gent que ja tornava a casa; dues persones van resultar ferides per l’impacte de bales de goma: una va perdre un ull i l’altre vàries dents de la boca. En el recompte repressiu hi ha diverses pallisses en punts ja allunyats de la manifestació i dues detingudes torturades en el camí a comissaria.

Felip Puig, escolta: l’Ester té quelcom a dir-te!

#Esterparla

On és el número de placa?

Decret de la Generalitat 217/2008 de 4 de novembre

1 Les peces visibles dels uniformes de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, que portin posades a la part superior del cos els funcionaris i les funcionàries, han de tenir incorporada, a la part davantera superior dreta, una veta adherent de color blau marí de 2 cm d’ample i 5 cm de llarg, en la qual ha de constar el número d’identitat professional.

Aquest és l’article únic del decret que obliga al cos dels Mossos d’Esquadra a mostrar de forma ben visible el número d’identificació personal (TIP) per ‘facilitar als ciutadans i les ciutadanes l’exercici del dret a poder identificar en tot moment els/les policies’, un decret del l’any 2008. D’aleshores ençà, aquesta norma ha estat permanentment ignorada per l’Àrea de Brigada Mòbil (BRIMO o Dragons) dels Mossos o cos dels antiavalots, aquells a qui correspondria vetllar per ‘mantenir l’ordre públic’ (art. 34 del decret 415/2011) en, entre altres coses, les manifestacions. La conseqüència d’aquesta negativa a mostrar les identificacions corresponents és que s’ha creat una força repressiva que actua des de la impunitat més absoluta, que pot ferir, mutilar i humiliar a la població al marge de la llei, saltant-se la legalitat vigent. D’aquesta manera, en els darrers anys, les persones que han perdut un ull, la melsa, a qui han trencat cames, braços, mans, dits, que han estat apallissades, detingudes i humiliades no han tingut cap possibilitat de denunciar als seus agressores, doncs aquests eren inidentificables; quin sentiment els pot quedar a aquests centenars de persones malferides quan observen que els seus agressors continuen lliurement exercint les seves funcions i que la legalitat que aquests ignoren els empara? A la manera dels camicie nere mussolinians, tot i que en aquest cas creats des del mateix sistema, els funcionaris de la BRIMO recorren els carrers a la recerca de les seves víctimes –és igual l’edat, el sexe o la condició física-, escampen la por i el terror amb la força del que se sap impune, protegit per les institucions i pels polítics que les controlen.