Tag Archives: violència policial

Juan Andrés Benítez, comunicat de Rereguarda en Moviment en relació al desenllaç judicial del cas.

Volem fer una crida a totes les persones i col·lectius que sentim que la justícia rau en la dignitat de les nostres lluites a juntar-nos a l’Àgora Juan Andrés el dijous vinent 19 de maig a les 19h per seguir lluitant i juntar forces amb totes les lluites que ens fan seguir dempeus.

13173685_10209643241416545_7240178306998763546_n

Comunicat de Rereguarda en Moviment en relació al desenllaç judicial del cas Juan Andrés Benítez.

Pensem que Rereguarda – i altres col·lectius que des del moment inicial vam tirar endavant la denúncia d’aquest cas – tenim molt a dir en aquests moments convulsos.

Justícia para Benítez, no pactos

Animem a tots a sumar-se a la convocatòria el dissabte 5 de març a les 18h al carrer Aurora en record de Juan Andrés.

Transcribim carta publicada al periódico:

jjb-29mesos-cartell-BAIXAQUALITATJuan Andrés Benítez: de símbolo de la violencia policial a injusticia

Maria Monter Domec (professora) de Barcelona
Martes, 1 de marzo del 2016 – 10:08 h

En un primer momento, la muerte de Juan Andrés Benítez, el 5 de octubre de 2013, fue un símbolo de la violencia policial, de la “aplicación protocolos policiales” que acaban con la vida de una persona.

La respuesta inmediata y valiente del vecindario de la calle Aurora del Raval de Barcelona y de los amigos y compañeros de Juan Andrés convirtió su muerte en un símbolo de la denuncia y la lucha por la justicia. Durante casi 29 meses, amigos, compañeros y vecinos han mantenido una campaña en la calle y en los tribunales demandando justicia.

Ahora una reforma de la ley de enjuiciamiento criminal, el artículo 109 bis (modificado 28/10/2015), está a punto de convertir la muerte de Juan Andrés Benítez en un símbolo de la falta de justicia. La reforma puede hacer que los Mossos d’Esquadra que causaron la muerte de Juan Andrés no tengan que ir a juicio ni a prisión aun reconociendo los hechos.

Que los procesos judiciales sean largos, costosos y difíciles, que la acusación popular sea un incordio -sobre todo cuando como en este caso no se aviene a pactos-, que la familia sufra… no puede hacernos olvidar que una persona murió en una actuación policial. La justicia debe velar por las víctimas (Juan Andrés, muerto), debe esclarecer los acontecimientos, debe depurar responsabilidades y debe castigar las conductas criminales. Un pacto entre particulares con compensaciones para ambas partes no puede sustituir a la Justicia porque no es Justicia.

Diversos interns denuncien agressions d’unitats d’antiavalots de la Policia Nacional al CIE de la Zona Franca

Nota de premsa de Tanquem els CIEs [cat]

Foto: Fotomovimiento

Foto: Fotomovimiento

Els darrers esdeveniments al CIE de la Zona Franca confirmen, una vegada més, les reiterades denúncies de les organitzacions de drets humans. Només un mes després que un ciutadà armeni se suïcidés sense motiu aparent a la cel·la de càstig del centre, nous i greus successos se sumen als anteriors.

La tarda del 31 de desembre de 2013, coincidint amb una protesta de la societat civil en denúncia de les condicions d’internament al centre, una persona tancada al Centre d’Internament d’Estrangers va efectuar una trucada demanant auxili a un membre de la Campanya Tanquem els CIE. La persona literalment va expressar amb por i angoixa: “Aquí estan pegant persones, se n’han endut a tres, els mataran a cops. Truca a algú per a que vingui, que vingui algú que els mataran!”.

Durant els dies 1 i 2 de gener s’han pogut contrastar els fets amb més precisió i amb la voluntat de mostrar, una vegada més, les condicions de vida de les persones al CIE, exposem la relació d’esdeveniments següent:

Fa quatre dies que un grup aproximadament de 40 interns del CIE s’ha declarat en vaga de fam. Els motius de la vaga són la protesta per les precàries condicions de vida, la deportació d’un gran nombre de companys durant les darreres setmanes i les contínues vexacions que estan patint per part d’un grup d’agents que treballen al centre.

Comunicat del Grup de Suport Justícia x Yassir

JUSTÍCIA PER YASSIR EL YOUNOUSSI! NO A LA IMPUNITAT!

PROU RACISME INSTITUCIONAL! PROU VIOLÈNCIA POLICIAL!

El proppassat dia 31 de juliol un jove de 29 anys veí del Vendrell va morir en circumstàncies encara no aclarides a la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Des d’aleshores, la seva família malda davant la justícia per a que aquest cas no resti impune. I ho ha fet, durant la major part d’aquest temps, enmig del silenci i la indiferència de l’Ajuntament, de la societat civil i dels mitjans de comunicació locals. Una indiferència que ens hauria de colpejar a tots les consciències, si és que en tenim, perquè palesa ben clarament fins a quin punt el teixit social i institucional vendrellenc és incapaç de respondre davant les situacions d’injustícia que pateix un sector important de la seva població. No només és incapaç de respondre-hi, sinó que fins i tot les considera “normals” i en culpabilitza aquells qui les pateixen.

I és que el noi mort a comissaria no es deia Pere, ni Joan, ni Josep. Es deia Yassir El Younoussi, era d’origen marroquí i veí dels Pisos Planes. Aquest sol fet converteix en Yassir en una víctima invisible, la mort del qual la gran majoria es pot permetre ignorar o justificar de forma mesquina, com han fet diversos mitjans locals i fins i tot la pròpia TV3, que s’han dedicat a desinformar i difamar tot descrivint en Yassir com un delinqüent i un drogaddicte, sense entrar en l’autèntica causa de la seva mort.

Arasa a Judici, #StopImpunitat: concentració dilluns #18N 9:30h Ciutat de la Justícia

Tothom recorda els fets de plaça Catalunya del 27 de maig de 2011 amb la brutal agressió policial contra milers de persones exercint els seus drets de reunió i manifestació.

Milers de fotos, videos, testimonis (un allau de testimonis gràfics i sonors) van mostrar al món la realitat d’una actuació policial injustificable i desmesurada, amb un desplegament d’efectius que van fer ús de tota mena d’armes, porres extensibles prohibides i fins i tot de bales de goma – que els protocols defineixen com “l’últim recurs”, reservat per a casos de perill greu per a la integritat física dels agents o de tercers-.